Categories

Si la República proclamada el 14 d’abril de 1931 havia donat alguna
alegria al Bakunin de Planes, que no sabia un borrall de política ni
volia saber-ne perquè li produïa rodaments de cap, fou l’encàrrec del
nou alcalde (…): enrunar la paret que dividia els difunts del
cementiri municipal en dues categories i arraconava els que l’Església
considerava indignes de la terra sagrada en un recinte (…) que els
vilatans anomenaven amb amargura el "corralet".
(…)
Aquell
migdia del 1939, després de quedar arrebossat amb la pols aixecada pels
vehicles amb què la família Torres i Camps regresava a la vila, el
Bakunin de Planes tornava a dur clavada al cor l’espina que s’havia
tret quan la proclamació de la República. Baixava del cementiri,
enlairat en un turó als afores de la vila enmig del silenci dels
bancals d’oliveres, a on havia anat per ordre del capellà, el primer de
la vila després de la guerra civil, a pujar un altre cop la paret
enrunada feia uns anys. Encara sentia les paraules de l’enterramorts,
que el contemplava des de l’ombra del mateix xiprer, quan ell
col.locava el darrer totxo:
-Els acabes de fotre una altra vegada a
l’infern, Bakunin. Però no et tiris cap pedra al fetge; ells es
trobaran millor amb el diable que nosaltres amb Franco.

Jesús Moncada: Camí de sirga

Un pensament sobre “Categories

  1. A Vinebre, com a tots els pobles imagino, també hi havia "corralet". Recordo quan encara no s’havia tornat a tirar a terra la vergonyosa paret i jo era una criatura. Ma mare em va explicar el que era. Recordo la seua ràbia continguda aleshores. I com em va explicar que allí hi havia un fillet de la tia Petxa, que es va morir amb hores o dies, però que, com que no havia pogut ser batejat, es considerava que tenia el pecat original i no podia reposar en terra sagrada. I ma mare em deia: Com poden pensar que una criatura acaba de nàixer té cap pecat? Em va colpir molt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*