Dia Mundial de la Malaltia d’Alzheimer: 21 de setembre

Avui, 21 de setembre és el Dia Mundial de la Malaltia d?Alzheimer. I
aquest any se?n compleixen cent de la descripció concreta de la malaltia. Un segle
després, seguim sense conèixer-ne les causes i sense disposar d?un tractament
eficaç. Probablement no ha estat fins els darrers anys que hem començat a
prendre consciència de la importància d?una malaltia que afecta prop de 50.000
persones al Principat.

El problema de la malaltia no és només la qüestió del deterior
conductual, funcional i cognitiu dels que en són afectats, sinó també les seves
repercussions a nivell familiar i a nivell social, que obliga als familiars i
cuidadors a una dedicació que en molts casos acaba sent pràcticament completa
al malalt.

Però més enllà de totes aquestes dificultats, hi ha una reflexió que
aquests darrers dies m?ha vingut en diverses ocasions a la ment. Entre la primera
descripció d?un pacient amb Sida i la identificació del virus que la produeix
van passar aproximadament cinc anys. Entre el primer cas i l?aconseguiment d?unes
pautes de tractament que han permès disminuir-ne la mortalitat de manera
ostensible, potser en van passar quinze. Quan ho comparem amb el que passa amb
la malaltia d?Alzheimer, en la que malgrat que va ser descrita fa cent anys i
encara no en tenim identificades de manera fefaent les causes ni molt menys el
tractament, un no pot deixar de pensar que no s?hi ha dedicat la mateixa
intensitat de recursos en la investigació.

Per quin motiu pot ser que passi això? Segurament n?hi ha molts, però a
mi me?n venen alguns al cap. L?Alzheimer afecta gent gran, en edat ?no
productiva?, per tant l?interès en resoldre?l estaria més limitat a l?àmbit mèdic
o científic que no pas al dels poders públics. En el cas de la Sida, a més hi
ha hagut un efecte ?lobby?, a causa dels estralls que estava causant a la
comunitat homosexual, i que ha facilitat la inversió per part d?algunes
fundacions d?importants sumes de diners per contribuir a la investigació. Sense
voler que es vegi, perquè ni ho pretenc ni ho és, com una crítica, un no pot
deixar de pensar que si els únics afectats haguessin estat els drogoaddictes,
possiblement no haguéssim corregut tant amb els descobriments (bàsicament perquè
no s?hi haurien posat tants diners i tants laboratoris en llocs diferents
investigant a la vegada!). D?aquesta manera, actualment, encara que la Sida no
es cura, ha esdevingut una malaltia crònica, per a la que s?està investigant la
possibilitat de trobar tant vacunes com teràpies definitivament curatives.

Un altre problema amb l?Alzheimer i que té a veure amb certa manera amb
l?edat però potser una mica més amb determinades actituds tant socials com mèdiques
és el fet que massa sovint atribuïm el deterior a l?envelliment, com si fos
normal que a partir d?una determinada edat una persona hagi de perdre la memòria,
deixar de saber-se cordar les sabates o no saber obrir una porta. Aquest fet,
que de vegades comporta una certa complaença o resignació en la visió del procés
de l?envelliment ens porta a retards en el diagnòstic que fan que disminueixi
encara més la ja de per si escassa efectivitat dels tractaments.

Hi ha indicis que ens els propers deu anys podríem començar a veure la
claror al final del túnel, però ara per ara, per als cuidadors o per als
professionals que, directament o indirecta, estem relacionats amb malalts que
pateixen aquest procés, ens queda la lluita per mantenir en els malalts d?Alzheimer
la cosa que menys hauríem de perdre com a persones, sobre tot quan estem
malalts: la dignitat. Tant
en la vida, com en la mort.

2 pensaments sobre “Dia Mundial de la Malaltia d’Alzheimer: 21 de setembre

  1. Encara que tu, per la professió, potser estàs molt més ben informat, jo, des de la meva ignorància, discrepo una mica d’aquesta valoració. El fet és que resulta molt més difícil, encara, investigar les malalties mentals que les altres, hi ha moltes malalties mentals que no van lligades a la vellesa, són genètiques -se suposa- o d’altre mena, i afecten infants des dels primers anys i no s’ha avançat massa, malgrat molts esforços, en el seu coneixement. No és el mateix que ‘entendre’ un virus, crec, la ment encara és molt i molt desconeguda, i el procés investigador molt més lent i amb moltes més variables. Uns pares amb un infant amb una deficiència greu saben que no poden fer-se, ara per ara, massa il·lusions de millora, encara que es facin volar molts coloms sobre el tema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*