Mística domèstica
Ahir al vespre fent una mica de zapping pels canals del TdT em vaig adonar de vàries coses referents a la visita del Papa a Barcelona.
La primera és que si fem cas de TVE (La 1), una gran part de les persones que hi havia al carrer no eren de Barcelona, ni tan sols de Catalunya (de fet quan anaven preguntant, la major part venien de Madrid).
La segona és que molta gent va matinar per res. Als carrers a penes hi havia dues fileres de persones, si més no pel que vaig observar a les imatges des de l’aire. Si la jerarquia catòlica esperava un bany de masses, estil barçaquanguanyalachampions, doncs va quedar molt lluny.
Una altra qüestió és que, si fem cas de la manera d’expressar-se de molts fidels, està clar que representaven el sector més xaró i acrític del catolicisme del país (aquí sí que n’hi havia alguns de catalans, entrevistats per TV3). Algunes persones estaven a un pas, contingut, això sí, de l’accés místic i feien gala d’un entusiasmat aspecte beatífic, a mig camí entre el fervor i l’èxtasi. Vaja, que tots semblaven clons del Sr. Joan Rigol.
Podríem parlar també de la seguretat: hi havia carrers on era més nombrosa la presència de policia que de fidels. Era necessari? No m’atreviria a dir que no, perquè segurament en aquests moments la paranoia (potser justificada, jo què sé!) en qüestions terroristes fa que qualsevol seguretat sembli poca als ulls dels governants, però la veritat és que a mi em va semblar un dispendi fora de mida.
I la darrera: em sembla, ara sí, absolutament exagerada la cobertura de TV3, una televisió que se suposa pública. Similar a la que van fer altres televisions quan es va casar la filla de José Maria Aznar. Això sí, les imatges eren de molta qualitat (almenys les que vaig veure) i feien que la Sagrada Família semblés maca i tot. Perquè jo no puc amagar que sóc dels que esperava el pas del TGV per sota per deixar l’interior del temple a la vista, una cosa que molt em temo que no passarà.
La primera és que si fem cas de TVE (La 1), una gran part de les persones que hi havia al carrer no eren de Barcelona, ni tan sols de Catalunya (de fet quan anaven preguntant, la major part venien de Madrid).
La segona és que molta gent va matinar per res. Als carrers a penes hi havia dues fileres de persones, si més no pel que vaig observar a les imatges des de l’aire. Si la jerarquia catòlica esperava un bany de masses, estil barçaquanguanyalachampions, doncs va quedar molt lluny.
Una altra qüestió és que, si fem cas de la manera d’expressar-se de molts fidels, està clar que representaven el sector més xaró i acrític del catolicisme del país (aquí sí que n’hi havia alguns de catalans, entrevistats per TV3). Algunes persones estaven a un pas, contingut, això sí, de l’accés místic i feien gala d’un entusiasmat aspecte beatífic, a mig camí entre el fervor i l’èxtasi. Vaja, que tots semblaven clons del Sr. Joan Rigol.
Podríem parlar també de la seguretat: hi havia carrers on era més nombrosa la presència de policia que de fidels. Era necessari? No m’atreviria a dir que no, perquè segurament en aquests moments la paranoia (potser justificada, jo què sé!) en qüestions terroristes fa que qualsevol seguretat sembli poca als ulls dels governants, però la veritat és que a mi em va semblar un dispendi fora de mida.
I la darrera: em sembla, ara sí, absolutament exagerada la cobertura de TV3, una televisió que se suposa pública. Similar a la que van fer altres televisions quan es va casar la filla de José Maria Aznar. Això sí, les imatges eren de molta qualitat (almenys les que vaig veure) i feien que la Sagrada Família semblés maca i tot. Perquè jo no puc amagar que sóc dels que esperava el pas del TGV per sota per deixar l’interior del temple a la vista, una cosa que molt em temo que no passarà.
He sentit fa una estona que els índexs d’audiència desorbitats de la matinal dominical de TV3 satisfan prou als organitzadors del fastuós event que am b això ja es donen per satisfets i donen per un èxit el muntatge. Serà això….