Breu i concís: jo tampoc no l’espero.

I no solament no l’espero sinó que preferiria que no vingués. I em sumo a la campanya de la lliga per la laïcitat per mostrar el meu desacord amb el fet que les autoritats civils del país estiguin participant de tota la parafernàlia que al voltant de la visita s’està muntant.
De totes maneres, per coherència, m’agradaria que aquestes queixes s’expresessin també davant la visita de personatges com el Dalai-Lama, que és un altre dirigent teocràtic encara que pel que es veu desperta més simpaties .

3 pensaments sobre “Breu i concís: jo tampoc no l’espero.

  1. l’espero, però, tampoc votarè a qui l’ha convidat. No m’hi trobaràn ni en un lloc ni en l’altre: el dissabte (si tot va bé) estarè a un culte cristià (pas catòlic romà) d’una església que està per la total separació Església-Estat… Al “Sant Pare” el tindrien de detenir per col·laborar en els intents d’amagar a criminals. Als nostres polítics, els tindríem de botar per convidar a segons qui, amb els diners públics.
    Atentament

  2. Estic molt d’acord amb el darrer paràgraf, m’agradaria que la laïcitat s’expresés en tot moment, quan ve el Dalai Lama o gurús masculins o femenins exòtics, fins i tot quan es defensen certs trets suposadament culturals i que són clarament discriminatoris per a la dona, per no ‘crear tensions’ o quan es defensa la construcció de centres de culte molt allunyats de la nostra tradició.

    I quan a l’escola pública ens hem empassat durant anys la prescripció d’haver d’oferir religió en horari lectiu, amb la connivència d’uns sindicats cada dia més ‘líquids’.

    Ens estem contradint constantment, com en el cas de les curses de braus i els correbous, potser és que els humans -i les humanes- som així.

    I és que no tan sols és qüestió que vingui ‘El Papa’ sinó precisament ‘aquest Papa’.  Per no entrar en el tema de les celebracions de casaments i comunions per part de persones suposadament laïques perquè ‘toca’, la veritat és que hem anat molt endarrere en aquests temes.

    Sóc, crec, atea, però respecto la nostra tradició, lligada de grat o per força, al catolicisme meridional, per tant no estic tampoc d’acord en dir ‘vacances d’hivern’ o ‘solstici’ del Nadal. La parafernàlia vaticana és tota una altra cosa.

     

  3. no vivim en un estat laic. per molt que ho diguin.

    Quan vaig estar al vaticà em vaig esfereir… i em vaig posar de molt mala llet, ja t’ho diré ben clar.

    Malgrat tot, sempre hi ha qui viu amb coherència (en totes les cultures i en totes les religions) per sort…

    es deuen poder comptar amb els dits d’una mà… però hi són. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*