Aniversaris desapercebuts altra vegada: 27 de setembre

Enmig de les convocatòries de vaga, de les controvèrsies urbanístiques i dels judicis mediàtics ha tornat a passar pràcticament desapercebut l’aniversari, i ja és el trentacinquè, dels darrers afusellaments (que no de les darreres morts) del franquisme.
Certament, fent una recerca per qualsevol cercador, es poden trobar diverses referències als fets, però a un li hauria agradat (digueu-me idealista) que hi hagués hagut una mica més de referències explícites i públiques sobre el tema.
Ara fa tres anys vaig escriure en aquest mateix bloc una entrada sobre la qüestió, de la que em permeto reproduir el pràgraf que feia referència als noms dels afusellats. Perquè la recuperació de la memòria de la que tan ens emplenem la boca no hauria de limitar-se a recordar la Guerra i la postguerra immediata.
Deia llavors i ho segueixo pensant:
Per motius que ara mateix em costen d’entendre, i que potser tingui a veure amb que els seus defensors tenien i, encara més la van tenir en els anys posteriors, una certa repercusió mediàtica, quan demanes a la gent si recorden el fet, en el millor dels casos, recorden el nom de “Txiki”, el militant basc que va ser afusellat a Cerdanyola (Juan Paredes Manot, d’origen extremeny, per cert). Pràcticament ningú no recorda el nom de l’altre basc (Otaegui) i encara molt menys el dels tres membres del FRAP (Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, i Ramon García Sanz).
Serveixi aquesta modesta entrada per reivindicar la memòria de tots ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*