Uns dies a Egipte: Finale (?)

Des de fa uns dies, quan tenia una estona he anat aprofitant per posar en ordre els records de viatge. I mentre ho feia, tot repassant les fotos, m’he dedicat a penjar per aquí unes breus entrades que em permetessin compartir amb la blocosfera algunes de les meves impressions.
El gruix de records, sensacions, imatges i olors retingudes… és tan gran que poidríem no acabar mai, de manera que en algun moment hem de decidir aturar-nos. I crec que ara és el moment. No hi ha cap motiu especial més enllà d’evitar que el bloc se’m faci monogràfic, un perill en el que he vist que anava caient. Per tant us estalviaré les digressions sobre El Caire Vell i el mercat de Khalili, més enllà d’aconsellar enfervoridament visitar-los a qui hi vagi.
Crec que ja he comentat en alguna de les entrades prèvies com m’ha costat reincorporar-me a la “normalitat” després de passar per Egipte. La intensitat de les impressions és tan gran que deixa una marca permanent en la memòria i jo m’atreviria a dir que també en el caràcter.
No vaig voler marxar sense prendre una imatge de la sortida del sol a El Caire, el símbol del retorn de la vida. I la sensació de què un tros de nosaltres s’hi quedava.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*