Uns dies a Egipte (8): navegant pel Nil

Quan organitzàvem el viatge teníem por que els dies de navegació amb el creuer ens acabessin resultant avorrits o tediosos. La veritat és que no tens temps d’avorrir-te. D’una banda, el fet d’haver-se de llevar d’hora per les visites, fa que vingui de gust aprofitar algunes estones per descansar al llarg del dia. D’altra banda, dedicar-se a observar des del vaixell detalls de vida quotidiana que sovint passen desapercebuts a causa del ritme de les visites, és també gratificant.
Durant la navegació vam poder observar nens banyant-se a la riba del riu, carros tirats per rucs, vaques pasturant, fent palesa la realitat agrícola del país, sovint aliena o indiferent a la gairebé insultant presència del turisme… La presència del desert, poc més enllà de la zona verda immediata al riu era també una imatge impressionant.
Quan un viatja amb un cert nivell de luxe, com feiem nosaltres, pot deixar que el record del viatge es limiti a la gravació fotogràfica o retiniana de belles imatges de postal. Les converses amb l’Ahmed, el guia, van venir a suplir en certa mesura aquesta mancança. Amb ell vam poder parlar d’hijabs, de niqabs, de cabells sense cobrir, sense gaire embuts. Vam poder entendre alguns aspectes de la religiositat del país i dels lligams de la seva manera d’entendre la religió, amb la història mil·lenària. Vam comprendre qüestions com la rancúnia que senten envers les potències que els han ocupat (Anglaterra, Turquia i, en menor mesura, França). Aquestes converses, de vegades de llarga durada, van contribuir també a que el trajecte amb el creuer fos molt més instructiu del que en un principi vam pensar que seria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*