Seguim parlant de rics

A can Vilaweb han fet una enquesta d’aquestes que normalment donen resultats que no tenen res a veure amb el que pensa el conjunt de la societat (si fos així fa temps que els Països Catalans serien un estat independent, o com  a mínim seria impossible o impensable que TV3 deixés de veure’s al País Valencià; o CiU tornaria a governar amb majoria absoluta i ningú, absolutament ningú no votaria el PSC…, o en Carretero seria el nou líder absolut de les masses catalanes…. etc.).. Resulta que a la pregunta de qui es pot considerar ric, el poble ha contestat majoritàriament que són rics els que guanyen més de 60.000 euros l’any. Abans de seguir voldria apuntar que aquest tipus d’enquestes no són exclussives de cap mitjà de comunicació, són un recurs habitual de la premsa actual per induir succedanis de participació i afavorir l’autocomplaença dels participants que solen així creure que estan en una societat que no és realment la que els acull…
Bé, docs, home, estic d’acord amb que 60.000 euros són un bon sou, però us ben asseguro que no donen per tenir un nivell d’ostentació que pugui assimilar a aquell que els guanya amb el que, si més no a mi m’ho sembla, podríem anomenar “ric”. De veritat algú es pensa que algú que treballa per un sou es pot fer ric? A mi un sou d’aquestes dimensions, que reconec que és un bon sou, em dóna tot just per pagar la hipoteca, pagar la universitat del nano, els seus llibres i els de la seva germana, pagar la fundació amb que s’emmascara la gratuïtat de l’escola concertada de la meva filla, dedicar uns 250 euros mensuals a pagar la benzina que em permet anar a la feina, i provar de fer, de tant en tant, alguns dies de vacances a llocs tan exòtics com les Canàries o Mallorca. Comptarem que amb el sou de la parella (o amb el meu, si així ho voleu) pagarem el llum, l’aigua, el telèfon, el gas, la comunitat de veïns, el mòbil i altres luxes similars als que cal afegir el crèdit amb el que vam pagar el cotxe, del que encara em queden 4 anys!
No tinc iot, i per tant no pago “amarre” al Masnou, no sóc soci de cap club de futbol, no tinc llotja al Liceu ni al palau de la Música…
Això sí, com a luxes, tic el mal costum de comprar-me llibres i anar de tant en tant al cine o al teatre, preferiblement aplicant un descompte gràcies a la sumptuositat que em permet haver pogut fer-me del TresC. Amb tot això, hem aconseguit ara estalviar mensualment (ah, m’he descuidat de dir que pago també un pla de jubilació de 75 euros trimestrals!!) uns 150 euros que, sigui dit de pas, deixaré d’estalviar quan a partir del 30 de juny m’apliquin una reducció del 5% al meu sou de ric miserable i fastigós, que al damunt no pot ni tan sols vantar-se de tenir la feina assegurada ja que no és funcionari.
Sóc conscient que molts voldrien plorar amb els meus ulls i que pot semblar una mica cínic el meu comentari en un país on molta gent no arriba als 800 euros mensuals. Però siguem seriosos. Ja ho he dit alguna altra vegada: els rics no tenen sous, tenen societats. Societats que desgraven, que els fan tenir declaracions negatives, que els permeten especular i provocar aquesta crisi que ara estem pagant, injustament entre tots. La major part de la gent que guanya 60.000 euros anuals ho fa a través d’un sou que implica treballar més enllà de les 40 hores setmanals. Però tranquils: a partir del mes vinent ja ningú no podrà acusar-nos de ser rics perquè gràcies  a les mesures aplicades sobre la despesa púiblica no arribarem a la xifra màgica que la majoria dels contestadors d’enquestes de Vilaweb consideren el límit de la riquesa.

3 pensaments sobre “Seguim parlant de rics

  1. Algú diguè que ric era qui gastava menys del que guanyava, tant perquè
    guanyaba molt com perquè era capaç de passar amb menys, amlgrat tot gairebé tothom creu que ric ho és qui guanya més que ell. Estic amb tu, però. 60.000€ és un sou “arregladet” però no és ser ric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*