Secundària Memòria

Un dels elements que caracteritzen i sostenen els estats totalitaris és
la por. Tant
en l’Alemanya nazi com en la
posterior RDA, aquesta por es complementava, sino es
fonamentava directament, en la
delació. Cada ciutadà era un potencial confident de la policia,
disposat, sovint per por de ser ell mateix víctima d’aquesta pràctica, a
delatar el seu veí com a hipotètic delinqüent ja sigui pels seus fets o, més
sovint, per les seves idees o condicions. En això es van basar també les dues
caces de bruixes més importants de la història americana (recordem Salem al
segle XVII i, evidentment, la campanya anticomunista dels anys 50). En això es
fonamentà la Inquisició i també bona part de la postguerra immediata a l’estat
Espanyol.

Quan un Ajuntament, com Vic (i tots els que hi vagin darrere), està
disposat a delatar els seus ciutadans perquè tenen o no tenen un paper, està
marcant el camí a la resta de ciutadans per instaurar un règim de terror.
L’empadronament atorga als nouvinguts, que sovint han arribat en condicions
precàries, uns drets que estan escrits a la Carta de Drets Humans. Més enllà de
la legalitat o no de la seva situació, reconèixer a tothom el dret a la sanitat
i a l’educació és un dels grans avenços de la societat europea posterior a la
segona guerra mundial. I a aquests drets, al nostre país, s’hi accedeix a
través de l’empadronament, independentment que la situació personal sigui
“irregular”.

Si empadronar-me ha de dur com a conseqüència que em delatin,
segurament optaré per no fer-ho. I aquí sí que estarem creant un ghetto. I no
només això,  quan l’Ajuntament és el
primer delator està donant ales, raons i motius als xenòfobs per a, al seu
torn, delatar els veïns, per a senyalar-los amb el dit i, fins i tot, perquè
els sense papers no son res i si són alguna cosa són, als ulls d’aquesta gent,
delinqüents en potència, per agredir-los.

Torno a l’inici: en la por hi ha la gènesi del totalitarisme. Quan un
municipi, uns representants públics estan disposats a delatar els seus
ciutadans, haurien de pensar que les seves decisions no només estan influint en
el vot que d’aquí un o dos anys emetran els habitants “legals”, sinó també en
quina és la societat que, més enllà del ritual electoral volen per a la seva
ciutat, nació, o fins i tot per al planeta.