Finalment em vacunaré de la grip A
Sóc un escèptic en la qüestió de la vacuna de la grip A. Ho he dit més d’una vegada en privat i també en públic. Fins i tot ho he escrit. Però de vegades hi ha elements que ens fan replantejar-nos actituds més enllà dels propis dubtes i sobre tot més enllà de la incapacitat que hi ha hagut en alguns àmbits, bàsicament polítics, per explicar què és el que fa aconsellable que les persones que es consideren de risc i els que hi estem en contacte ens haguem de posar una vacuna com aquesta.
Vagi per endavant que no comparteixo l’alarmisme que es va crear inicialment. El gran problema de la grip A és que va ser com la guerra del Golf. O com la invasió de les Malvines: vem veure en directe com es preparaven els soldats, com s’acostaven a l’objectiu i, finalment, com atacaven. Amb la grip, el mateix. Sembla que n’hi ha, ara n’hi ha força en algun lloc, ara està arribant, ara la tenim aquí.
L’impacte mediàtic de l’argumentació paranoica conventual de la monja Forcades ha estat prou important perquè molta gent ni tan sols s’hagi plantejat críticament la possibilitat de vacunar-se. Moltes infermeres i molts metges han assumit el seu missatge sense valorar les dades que s’hi contraposaven. La combinació de les campanes místiques i algunes afirmacions talibàniques ha resultat demolidora.
El personal que treballa en l’àmbit de la salut té un motiu per vacunar-se que va més enllà de la pròpia salut: evitar ser transmissors de la malaltia a les persones de risc. Aquest i no un altre és el motiu per que des de fa uns quants anys m’he vingut vacunant de la grip estacional. Aquest i no un altre és el motiu pel que he decidit vacunar-me de la grip A, tot i mantenir els dubtes sobre si els pacients amb els que tinc contacte, població majoritàriament de més de 70 anys són realment una població de risc per a un virus que possiblement ja els va “contactar” fa més de cinquanta anys. Amb tot, hi ha una proporció de persones que no són d’edat avançada, amb malalties cròniques o altres factors, als que no puc ni he d’exposar, sota la meva responsabilitat, a riscos addicionals.
I encara més quan he tingut, per desgràcia, l’oportunitat de veure com una persona jove, que conec des de fa uns quants anys, embarassada, amb una malaltia de base que mai hauria de comportar un perill per a la seva vida, i una condició física que encara que no sigui la desitjable per a la seva edat mai no hauria de representar-li tampoc un perill agut, contreia la malaltia i ha acabat en una unitat de cures intensives, amb ventilació mecànica i un greu risc de mort o de seqüeles, per al seu futur fill.
En una de les confrontacions a la ràdio entre la Dra. Forcadas i el Dr. Trilla (epidemiòleg del Clínic), aquest darrer va donar uns arguments que van començar-me a fer canviar la meva opinió sobre la malaltia i la necessitat de la vacuna, uns arguments que ell ha repetit però que segurament no es vénen prou: és cert que la malaltia és benigna, és cert que en la majoria de gent els símptomes són lleus; però en el petit grup en que va malament, la possibilitat de que acabi amb la mort del pacient és alta. I això passa en persones joves, amb malalties cròniques com ara l’asma, o l’obesitat i en embarassades; tres circumstàncies que en si mateixes tampoc no són justificació perquè una malaltia vírica se t’endugui per davant. I menys, la darrera, l’embaràs, que no és una malaltia.
Amb totes aquestes reflexions, i malgrat que la vacuna en si mateixa em genera alguns dubtes raonables, entre els que no hi ha la seva efectivitat, de la que n’assumeixo la certesa, he decidit vacunar-me contra el virus de la grip A.
Vagi per endavant que no comparteixo l’alarmisme que es va crear inicialment. El gran problema de la grip A és que va ser com la guerra del Golf. O com la invasió de les Malvines: vem veure en directe com es preparaven els soldats, com s’acostaven a l’objectiu i, finalment, com atacaven. Amb la grip, el mateix. Sembla que n’hi ha, ara n’hi ha força en algun lloc, ara està arribant, ara la tenim aquí.
L’impacte mediàtic de l’argumentació paranoica conventual de la monja Forcades ha estat prou important perquè molta gent ni tan sols s’hagi plantejat críticament la possibilitat de vacunar-se. Moltes infermeres i molts metges han assumit el seu missatge sense valorar les dades que s’hi contraposaven. La combinació de les campanes místiques i algunes afirmacions talibàniques ha resultat demolidora.
El personal que treballa en l’àmbit de la salut té un motiu per vacunar-se que va més enllà de la pròpia salut: evitar ser transmissors de la malaltia a les persones de risc. Aquest i no un altre és el motiu per que des de fa uns quants anys m’he vingut vacunant de la grip estacional. Aquest i no un altre és el motiu pel que he decidit vacunar-me de la grip A, tot i mantenir els dubtes sobre si els pacients amb els que tinc contacte, població majoritàriament de més de 70 anys són realment una població de risc per a un virus que possiblement ja els va “contactar” fa més de cinquanta anys. Amb tot, hi ha una proporció de persones que no són d’edat avançada, amb malalties cròniques o altres factors, als que no puc ni he d’exposar, sota la meva responsabilitat, a riscos addicionals.
I encara més quan he tingut, per desgràcia, l’oportunitat de veure com una persona jove, que conec des de fa uns quants anys, embarassada, amb una malaltia de base que mai hauria de comportar un perill per a la seva vida, i una condició física que encara que no sigui la desitjable per a la seva edat mai no hauria de representar-li tampoc un perill agut, contreia la malaltia i ha acabat en una unitat de cures intensives, amb ventilació mecànica i un greu risc de mort o de seqüeles, per al seu futur fill.
En una de les confrontacions a la ràdio entre la Dra. Forcadas i el Dr. Trilla (epidemiòleg del Clínic), aquest darrer va donar uns arguments que van començar-me a fer canviar la meva opinió sobre la malaltia i la necessitat de la vacuna, uns arguments que ell ha repetit però que segurament no es vénen prou: és cert que la malaltia és benigna, és cert que en la majoria de gent els símptomes són lleus; però en el petit grup en que va malament, la possibilitat de que acabi amb la mort del pacient és alta. I això passa en persones joves, amb malalties cròniques com ara l’asma, o l’obesitat i en embarassades; tres circumstàncies que en si mateixes tampoc no són justificació perquè una malaltia vírica se t’endugui per davant. I menys, la darrera, l’embaràs, que no és una malaltia.
Amb totes aquestes reflexions, i malgrat que la vacuna en si mateixa em genera alguns dubtes raonables, entre els que no hi ha la seva efectivitat, de la que n’assumeixo la certesa, he decidit vacunar-me contra el virus de la grip A.