Secundària Memòria

No acabo d’entendre el renou que s’està originant amb l’impost de successions. La majoria dels catalans no heredarem mai res, com a molt deutes o, en el cas dels meus fills potser una hipoteca per acabar de pagar. Hi ha molta demagògia en tot això. Els impostos són una qüestió impopular, és clar, malgrat que es reconegui que és d’ells que surten les prestacions socials que figura que l’Estat ens ha de donar. L’impost de successions, que jo no pagaré mai perquè mai no heretaré res, és un impost que grava beneficis que no s’han obtingut treballant. Es podria discutir si es podria suprimir en el cas de la parella del difunt, sobre tot perquè de vegades si un té un patrimoni moltes vegades és gràcies a qui l’acompanya, ja sigui per activa o per passiva. Però jo entenc perfectament que si a mi un oncle americà, posem per cas, em deixa un milió d’euros que no m’he guanyat de cap de les maneres, hi hagi una taxa impositiva de la que potser en podríem també discutir les dimensions, però mai el concepte.
El que mai no em faran entendre és que qui nega els drets de sang per a la monarquia, no els negui també per a la resta de mortals. Perquè al capdavalll heretar no és més que el reconeixement del dret de sang.