Stokölm: teatre molt i molt recomanable

He tingut l’oportunitat d’anar a veure la pre-estrena de l’adaptació que Marc Martínez ha fet del Mirant enrere amb ira de John Osborne, al teatre Borras. Quatre personatges segrestats per les seves pròpies circumstàncies que s’expressen a través de la seva rebel·lia en uns casos o conformitat en d’altres amb el què els ha tocat viure, posant constantment de manifest la seva incapacitat, la seva cobardia per modificar res d’allò que els passa per davant.

Però més enllà de les interpretacions que un pugui fer de l’obra, crec que és bo destacar el paper dels actors, senzillament grandiós: la naturalitat amb què actuen, el canvi natural entre català i castellà dins una mateixa conversa (l’obra està ambientada a casa nostra, suposo que a Barcelona), els petits detalls que ens els fan identificables fan que tota la seva actuació tingui una credibilitat que sovint no observem en les interpretacions teatrals.
No sóc un bon crític i molt menys de teatre. Però si un surt d’una obra tensa, dura, inconformista, i difícil com aquesta amb un somrís als llavis, deu ser perquè s’ho ha passat bé.
I llavors es veu en l’obligació quasi ètica d’aconsellar a tothom que li agradi el teatre que no es perdin aquesta obra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*