Del full a la pantalla: la mateixa impotència

Abans, la falta d’allò que hom anomena “inspiració”, és a dir el moment en què un sap que té coses a dir però és incapaç de fer-ho, es traduia en una sensació d’angoixa i impotència al davant del full en blanc. Com a molt un gargot en un racó del paper o alguna paraula inintel·ligible.
Ara, poques vegades provem d’escriure al davant d’un full en blanc. En canvi, asseguts al davant de l’ordinador, compensem aquesta incapacitat saltant d’un lloc a un altre, visitant indrets que no ens diuen res, llegint notícies que no tenen sentit…
I a la fi, el resultat és el mateix. Abans el full estripat i a la paperera. Ara, tanquem l’ordinador i ens anem a dormir.

2 pensaments sobre “Del full a la pantalla: la mateixa impotència

  1. Si som capaços de tancar l’ordinador i anar a dormir, rai! El més fotut és passar una nit en blanc, sense saber ben bé què hi fem, navegant per la xarxa! i la inspiració, que no ve, que les muses tenen son!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*