Extrapolant pactes: quatre línies, només un pensament

Llegeixo a un dels darrers mails oberts de’n Vicent Partal que la combinació PP+PSC, similar a la que ha donat el govern al PSE-PSOE a Euskadi i la Presidència del Parlament Basc al PP seria factible a l’Ajuntament de Barcelona. Respecto molt les opinions de Vicent Partal perquè solen ser lúcides i clarividents, a més d’acostumar a ser expressades amb una lògica gairebé aclaparadora.
Això no vol dir que sempre els comparteixi, però m’agrada llegir-los. Aquest és, de nou un d’aquest casos.
La possibilitat, tot en política és possible, hi és. La probabilitat és ja una altra cosa. Crec que al nostre país no es donen les circumstàncies que per desgràcia (nostra i d’ells) els ha fet aproximar-se. No ens enganyem més enllà que PSE i PP comparteixin més o menys un ideari nacionalista espanyol, hi ha altres coses que els han unit: la percepció d’aïllament i assetjament i, pitjor encara, la mort. Que el pacte ens pugui semblar o no contra-natura, o pel contrari que el veiem com lògic i fins i tot esperable, és una altra cosa.
És un pacte frontista espanyolista, és ben evident, però era inevitable atesa la tensió política que viu de manera permanent el País Basc. Una coalició nacionalista, per més que s’hi incrusti Ezker Batua, també ho és. Segurament, ara per ara són les úniques alternatives o un front o l’altre.
Jo no crec que això sigui extrapolable a Barcelona ni molt menys a Catalunya. però farem bé, certament, d’estar atents al què passi, com diu en Partal, perquè en política, com en tot en la vida, de més verdes en maduren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*