Tres mil vs deu mil: un fracàs es digui el què es digui

Tres mil persones d’aquí marxant pels carrers de Brusel·les  en defensa de l’autodeterminació no hauria de ser una mala xifra. Però ho és. Sobre tot si tenim en compte que fa mesos que s’havia engegat una campanya per tal de ser deu mil els que desfilessin pels carrers de la capital d’Europa. Que la fita era difícil? Ja ho sabíem. Que cap institució no hi donaria suport? També. Que els partits (esquerra, ciu i la part sensible d’icv) només ho farien de manera tèbia? De sobres que s’hi comptava. I amb tot es va mantenir l’objectiu dels deu mil com a consigna.
Doncs bé, algú dels organitzadors hauria de reconèixer que ha estat un  fracàs. Vistes les imatges, allà hi havia deu mil persones igual que a Madrid es manifestaven dos milions a favor de no sé què en l’època més combativa dels peperos. És a dir, ni en broma.
I això no treu mèrit ni als organitzadors ni als esforçats sobiranistes que, carretera i manta, s’hi van presentar. Només obliga a replantejar les dimensions dels objectius numèrics quan el país no té, ara per ara, un grau de mobilització que ho faciliti.
En tota mobilització, com en tota empresa, els resultats es valoren no tant per ells mateixos com en relació als objectius marcats. Tres mil a Brusel·les estaria bé, si no s’hagués insistit tant en un objectiu que era ni més ni menys que el triple.

9 pensaments sobre “Tres mil vs deu mil: un fracàs es digui el què es digui

  1. La manifestació va aplegar milers de catalans. Tant si n’hi va haver
    tres mil, com deia la policia, o més deu mil, com deien els
    organitzadors, el fet de mobilitzar tanta gent a tants quilòmetres de
    distància fou valorat per tots els participants a la manifestació com
    un èxit.

  2. La manifestació va aplegar milers de catalans. Tant si n’hi va haver
    tres mil, com deia la policia, o més deu mil, com deien els
    organitzadors, el fet de mobilitzar tanta gent a tants quilòmetres de
    distància fou valorat per tots els participants a la manifestació com
    un èxit.

  3. La manifestació va aplegar milers de catalans. Tant si n’hi va haver
    tres mil, com deia la policia, o més deu mil, com deien els
    organitzadors, el fet de mobilitzar tanta gent a tants quilòmetres de
    distància fou valorat per tots els participants a la manifestació com
    un èxit.

  4. La manifestació va aplegar milers de catalans. Tant si n’hi va haver
    tres mil, com deia la policia, o més deu mil, com deien els
    organitzadors, el fet de mobilitzar tanta gent a tants quilòmetres de
    distància fou valorat per tots els participants a la manifestació com
    un èxit.

  5. Antoni:

    No érem 3000 ni molt menys 2900, com insistien alguns mitjans (dels que mai deixen que l’actualitat els espatlli un titular), sinó, sense ser capelletistes ni confondre la realitat amb els desitjos, uns 6500 ben abundants. Això és fruit d’un creuament interessat o seguidisme adormit (que ja és la premsa que tenim, ja) de les previsions ex ante de la policia amb llur recompte eventual, d’uns cinc mil (la confusió la causa EFE i l’assumeixen molts, ben badocs!).

    N’érem més que amb la importantíssima manifestació contra el PHN, el 9 de setembre de 2001. A més, no pots qualificar-ho com a fracàs en absolut, sota cap concepte. Són 1400 km de distància, massa calés per a molta gent i la tele, que és la font d’informadesa (diguem-ne així) no en parla fins 36 hores abans…

    Abans de tornar a pronunciar el nefast “fracàs”, contrasta’t sisplau amb algú que hi hagi anat, si no et sap mal. Molta gent, pròpia i aliena, es mostrava impressionat de la nostra tibada; molta gent que ha fet aquest camí ara estarà a punt per a fer moltes més coses.

    Salut i independència!

  6. Però si aquí gairebé mai parles de política!  Havíes de dir la teva precisament ara…. Quin pardal assolellat.
    Demana carnet al PSOE.

  7. Només volia fer un petit comentari sobre la xifra de 2900 que ha sortit a tots els diaris. Està extreta de la xifra que va donar l’agència EFE, i es van basar en les xifres que va donar la policia el dia anterior, quan va anunciar que hi hauria manifestació a Brussel·les per avisar als bruselencs que els carrers estarien tallats. En aquesta petita ressenya, la policia va dir que hi hauria una manifestació on es calculaven que hi hauria unes tres mil persones. En cap moment hi ha hagut una comunicació oficial de la policia, posteriorment a la manifestació, amb una xifra concreta. És més, no deixa de ser estrany que no ho hagin fet. I és molt important d’entendre que la informació  de la xifra va sortir de l’agència EFE, que tots sabem de quin peu calcen.  És més, hi ha hagut bastant silenci mediàtic de la manifestació per part de la policia belga, en el sentit que enlloc ha sortit cap xifra oficial, tot i ser la manifestació sobre temes socials/nacionals més gran que hi ha hagut mai a Brussel·les. I és important tenir en compte que NO hi havia cap partit polític ni cap organització darrera la manifestació, que no se’n va fer ressò cap ràdio o televisió, i que l’única font va ser internet. Això té molt mèrit, molt més del que es pensa la gent. A veure si d’una vegada deixem de ser negatius i fem el joc als nostres enemics.

  8. UN DELS MEUS FILLS I VA PODER ANAR: ELL DIU, QUE POTSER ERAN UNS 4.000, NO MES.
    QUIN EXIT¡ AMB LA MERDA DE “NO CRISIS” COM DEIA EL ZP, FER EL VIATJE, DIU MOLT DE LA NOSTRE GENT.
    I SENSA CAP SLOGAN DEL “INEFABLE” SRO. ZARAGOZA…..

Respon a Caterina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*