Poesia i economia

“La poesia no és una realitat d’ordre inferior relativament a l’economia; també és una realitat humana, encara que d’un gènere i d’una forma diferents, amb una tasca i un significat distints. L’economia no engendra la poesia, ni directament ni indirecta, sinó que l’home crea l’economia i la poesia com a productes de la pràctica humana. La filosofia materialista no pot basar la poesia en l’economia ni tampoc dissimular l’economia -entesa com a única realitat- sota diverses aparences, menys reals i gairebé imaginàries com la política, la filosofia o l’art; ben al contrari, ha d’investigar sobretot l’origen de l’economia mateixa. (…). Les consideracions renaixentistes sobre l’home -i el Renaixement “revela” l’home i el món humà per a l’època moderna- arrenquen del treball, concebut en un sentit ampli com a creació, i, doncs, com a quelcom que distingeix l’home de les bèsties i que pertany exclussivament a l’home: Déu no treballa per bé que crea, mentre que l’home treballa i crea alhora.”

Karel Kosik: Dialèctica del concret (1963)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*