Converses sobre el dolor i la mort (6): una incursió de Montaigne

La nostra religió no ha tingut fonament humà més afermat que el menyspreu de la vida. No solament ens hi crida el discurs de la raó, atès que per què temeríem perdre una cosa que una vegada perduda no pot ser enyorada? I ja que estem amenaçats per tantes classes de mort, ¿no hi ha més mal en el fet de témer-les totes que en el d’encarar-se amb una de sola?
Què importa quan serà si és inevitable? A qui digué a Sòcrates: “Els trenta tirans t’han condemnat a mort”, ell li va respondre: “I la natura a ells”.
Quina ximpleria afligir-nos en el moment del pas cap a l’exempció de tota aflicció!

Michel de Montaigne: Assaigs

2 pensaments sobre “Converses sobre el dolor i la mort (6): una incursió de Montaigne

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*