Pessoana (3)

No és meu res del que escric, no és meu.
¿Qui, doncs, ho feu?
¿De quin altre sóc l’herald nat?
¿Per què, enganyat,
creia meu tot allò que feia?
¿Qui, qui m’ho deia?
Mes, altrament, si fos ma sort
que jo fos mort
d’una altra vida que en mi viu,
jo, aquell que diu
haver viscut en un miratge,
visible imatge,
gràcies dóno a Aquell que m’alçà
d’un polsegar.
(I núvol em féu un moment
de pensament.)
(A Aquell de qui sóc, erta pols,
símbol tan sols.)

Fernando Pessoa (trad. Joaquim Sala-Sanahuja)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*