25-N i els no-aniversaris de l’Alícia de L. Carroll (o de Disney): un pensament

Com la societat actual (i l’anterior a l’actual) té tendència a obviar els problemes que sorgeixen al seu si, hem inventat els “dies de” i els “dies  contra“. El dia de l’Alzheimer, el dia del Càncer de Mama, el dia contra la Sida, el dia Contra la fam, etc. El 25 de novembre, o sigui ahir, i és intencionat que ho escrigui avui, va ser el “Dia contra la violència de gènere“.
No és que m’hi oposi, ja que em sembla bé que, fràgil com és la memòria -i encara més la consciència- humana hi hagi accions o moviments que ens posin sobre la taula determinades situacions contra o sobre les que cal  posicionar-se.
De totes maneres, sempre que s’esdevé un d’aquests dies “de” o “contra“, em ve al cap la celebració dels no-aniversaris al país on va a petar Alícia (com no he llegit el llibre només puc fer referència a l’edulcorada versió disneilandiana). La major part dels dies de l’any són no-aniversaris, per tant val més la pena commemorar aquests, que en són més. En realitat hauríem de canviar el sentit de la commemoració, i tenir present, com a mínim 364 dies l’any la nostra lluita frontal contra aquesta nafra de la societat, i tantes d’altres. En aquest cas, segurament, podríem fins i tot permetre’ns d’oblidar-nos-en un dia.
Però ara per ara, per a la major part de la gent és a l’inrevés. Només se’n recorden un dia, i encara perquè llegeixen un titular d’algun dels diaris gratuïts que reparteixen a l’entrada del metro. I pensen, fins i tot en veu alta, “on anirem a parar…!”, quan la realitat és “on som…!”

Un pensament sobre “25-N i els no-aniversaris de l’Alícia de L. Carroll (o de Disney): un pensament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*