La Vanguardia en català? I a mi què?

He rebut aquests darrers dies un seguit de correus que em demanen que participi en una campanya que interpreto de suport a una edició digital de la Vanguardia. Per si serveix per tal de fer desisitir algú d’enviar-me més correus sobre el tema us copio el que he contestat ja per tercera vegada.

Benvolguts i benvolgudes,
tot i trobar encomiable l’esforç al respecte, considero que “el hábito no hace al monje” i que “aunque la mona se vista de seda, blablabla”.
I com considero que la Vanguardia és un diari monàrquic espanyol, neoliberal i amb actituds manifestament sucursalistes en els seus editorials i la major part dels seus comentaristes, no penso moure un dit per una acció que només serveix per emmascarar la realitat d’aquest diari.
Per tant, i lamentant-ho molt, amb mi no hi compteu.

Una abraçada,

Antoni

3 pensaments sobre “La Vanguardia en català? I a mi què?

  1. Per tenir un diari pensat des d’una òptica espanyola, pensat en espanyol i traduït al catanyol, ja fem amb el “Pariódicu”. No ens cal cap Vanguàrdia (o Avantguarda). llevat, és clar, que canviï d’amo i de director.

  2. ” M’estimo més un diari que parli malament de Catalunya en català, que un que en parli bé en castellà.”
    Ara no recordo de qui és la cita, però està prou bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*