A propòsit de la “relliscada” de Rajoy

Ara ja no tinc cap mena de dubte que si hi ha una cosa que humanitza els polítics són els micròfons. Aquests petits estris que es fan servir per tal de fer arribar la seva veu als racons més intricants de les sales de premsa són també a la vegada els portadors dels seus neguits i sentiments més irrefrenables. No ha estat el primer cas (recordeu el “manda huevos” de Trillo o els comentaris de Jordi Sevilla sobre el caràcter xarnego de Montilla?).
Però en aquest cas, ens han permès descobrir que, fins i tot la dreta pot arribar a trobar raonablement pesada (“coñazo”) la desfilada militar, cosa que ens alleugereix als que els vèiem, veiem i veurem com militaristes vocacionals.
A micròfon obert, però, les desqualificacions que determinades baby-booms socialistes n’han fet, ens semblen grotesques, patètiques i ridícules. Si una desfilada  militar és una “cuestión de estado”, com va dir crec que la ministra Pajín, és que probablement en aquest estat no hi ha problemes importants més enllà de la velocitat i el pas que marca la cabra de la Legión. Perquè en una desfilada de l’exèrcit espanyol, això és el més important.

2 pensaments sobre “A propòsit de la “relliscada” de Rajoy

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*