Una lectura (encara) no acabada: La muntanya màgica




Estic llegint, des
de fa ja un temps, La
Muntanya Màgica
, de Thomas Mann. És un dels llibres que, d’una
manera o altra, considerava pendents en el meu bagatge de lectures i ara fa uns
quants mesos vaig trobar l’edició de butxaca que n’ha fet 62 i vaig cedir a la
temptació.




No diré que sigui
un llibre fàcil De fet, si us en parlo abans d’acabar-lo és per aquest motiu. Segurament
si espero al final del llibre, no en diré res fins d’aquí a un parell o tres de
mesos. Tot i així, i malgrat que, en paral·lel, he iniciat la lectura d’un
altre llibre, en aquest cas sé que no em passarà com amb l’Ulisses de Joyce que
va estar a punt de fer-me passar el vici lector per a tota la vida. En relació amb l’Ulisses
ja puc dir que, almenys fins que em jubili, no el tornaré a agafar. L’he
retirat de la tauleta de nit on ha estat dipositat durant ni més ni menys que
quatre (4) anys, al llarg dels quals he fet l’intent sinó periòdic, almenys
irregular de reprendre’l, cosa que finalment, ho confesso, m’ha estat
impossible.

De les més de 900 pàgines
que té la versió catalana  i de butxaca,
del llibre de Man, n’he llegit prop de cinc-centes. El
llibre explica la vida en un sanatori proper a Davos, d’un jove alemany, Hans
Castorp, que hi ha anat per veure un cosí malalt de tuberculosi i s’hi acaba
quedant una temporada força més llarga del previst. Si hi ha una cosa que puc
destacar hores d’ara del llibre és la sensacional descripció de personatges que
va fer Thomas Mann i la varietat de temes i opinions raonades i contraposades que
desfilen al llarg del llibre. El to, sovint irònic, amb què l’autor fa
determinades derivacions discursives el converteixen, malgrat la seva densitat
i, com he dit, que no es tracta d’un llibre fàcil en una de les obres que més
he gaudit (o que més estic gaudint per ser correctes) dels darrers anys.

I per això, fins i
tot abans d’acabar-lo, crec que val la pena recomanar-lo. I quan l’acabi
segurament podré parlar d’alguns detalls sorprenents que, tot just estic
descobrint ara.

2 pensaments sobre “Una lectura (encara) no acabada: La muntanya màgica

  1. El vaig llegir fa mooolts anys i em sobta veure els patracols que m’empassava de joveneta, ara tinc ganes de llegir la traducció catalana, amb l’Ulisses em va passar com a tu i això que d’altres de Joyce em van agradar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*