AHOJ

Praga, Txèquia, Europa Central, Món

Txèquia, els immigrants i el rerefons geopolític de la crisi

Deixa un comentari

Continua creixent el nombre de txecs que no volen refugiats ni de països en guerra i se senten amenaçats pel problema. La premsa d’avui recull les últimes enquestes del Centre per a la Recerca de l’Opinió Pública (en txec CVVM), segons la qual el 65 per cent de la població no vol refugiats i el 81 per cent els considera un risc de seguretat.

Són les xifres més altes de la regió d’Europa central i de l’est, en un país que no té xifres d’immigrants significatives, i que en el passat ha absorbit i aculturat minories immigrades amb èxit.

Politòlegs i analistes de tots els colors debaten d’on surt aquest nivell de pànic i aversió. A quines conclusions arriben? És el resultat de la frustració buscant un enemic imaginari. A la província txeca els sous son ínfims i en determinades zones com el nord hi ha més atur i menys perspectives en general.

El cosmopolitisme i l’europeisme es veuen com una cosa de certes elits de Praga. “Pražská kavárna” (“el cafè praguès”) ja és un terme genèric per parlar amb mensypreu de certs cercles intel·lectuals  de la capital, de certs ambients que són, més o menys, els hereus de Václav Havel.

Una de les claus pot ser geopolítica. El president Zeman i el primer ministre Sobotka no se suporten. El president està voltat de gent de qui se sospita que afavoreix els interessos de Putin, que consisteixen en desestabilitzar la Unió Europea. En canvi el primer ministre escolta més el que diu la senyora Merkel.

Dels quatre Estats del Grup de Visegrad, que agrupa Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria, els txecs serien, de moment, els únics sense govern de tirada populista, autoritària o nacionalista, i per aquesta raó l’interlocutor preferit del govern alemany a la regió.

Per tant, segons aquestes anàlisis, darrere la reacció desmesurada dels txecs a la qüestió dels immigrants hi ha una base de por, inflada i manipulada per al propaganda i els agents del Kremlin, amb l’objectiu de desestabilitzar el govern i apartar-lo de la política europea.

Ara com ara, el Kremlin guanya de llarg entre la població, sense que de moment tingui una traducció política. Tant els socialdemòcrates com els conservadors i els liberals dels partits tradicionals són europeistes. L’altre partit és ANO d’Andrej Babiš, un oligarca que ha comprat diaris i dotzenes de periodistes, i que a través de les seves empreses és el primer receptor d’ajuts europeus: no és previsible que faci res contra la doctrina oficial que vingui de la Unió Europea.

Aquesta entrada s'ha publicat en societat el 16 de febrer de 2016 per antoni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.