AHOJ

Es diu “Krteček” [cr te txec], diminutiu de “krtek”, talp. Els Harry Potter i les princeses cursis de Disney van i vénen, però ell regna en la imaginació dels nens txecs, els més petits de tots, els que encara no parlen, des que el 1957, quan va obtenir un lleó d’or a al festival de cinema de Venècia amb el primer curt.

Convertir en estrella el talp, que és una mena de rata lletja i cega, va ser una idea brillant de l’il·lustrador txec Zdeněk Miller (1921-2011). Sembla que va ser l’única bestiola que Walt Disney no va tocar, i això el va fer original. Les formes corbades, els ullassos i el nassiró vermell el van fer irresistible. Però sobretot en Krteček és bo, simpàtic i eixerit. Sempre està content, o quasi. Viu al bosc i té un munt d’amics entre les altres bestioles. Les històries són senzilles, evidents, i transmeten valors positius i l’alegria de viure en pau amb els amics i en harmonia amb la natura.

Va tenir un èxit immens des del primer dia. En vint anys es van fer una seixantena de curts, que van generar llibres il·lustrats. Després del primer capítol, l’autor va decidir que en Krteček no parlés i només emetés interjeccions per expressar estats d’ànim i emocions. Eliminar la barrera lingüística va ser una jugada mestra per fer-lo arribar a tot el món. Avui es calcula que és a 80 països.

A Praga i a tot el país ha generat un considerable imperi comercial. El veureu per les botigues estampat en tota mena d’objectes. Ho gestiona tot amb mà de ferro, una ambició descordada i un completa falta d’escrúpols la néta de l’artista, la qual, segons la Viquipèdia txeca, ha arribat a acords amb una televisió xinesa per a fer més capítols, s’ha dit que ignorant la voluntat de l’avi.