Arriba el Designblok 2016

Del 27 al 31 d’octubre se celebra el Designblok, un gran festival de disseny que s’ha consolidat com una de les grans ocasions de la vida cultural i social de Praga a la tardor. Podeu seguir el programa en anglès i explorar els actes concrets.

Aquest any coincideix amb la festa nacional del 28 d’octubre, i previsiblement tots els actes estaran petats de gent.

Designblok és una cita ineludible per a qualsevol amant del disseny, esteta o esnob que es mogui per Praga. Des de la moda fins als cotxes, passant pels mobles i el material d’oficina, hi està representat tot el disseny que es fa al país.

28 d’octubre, dia de la independència

Proclamació de la independència de Txecoeslovàquia el 1918 a l’Avinguda Venceslau, a Praga

El 28 d’octubre de 1918 es va proclamar la independència de Txecoeslovàquia. La derrota d’Àustria a la Primera Guerra Mundial va crear un buit de poder que els independentistes van saber aprofitar. El país va durar 74 anys, fins al 1992, i avui a Txèquia es continua celebrant com un festiu oficial. El president de la república reparteix condecoracions oficials i fa diversos actes protocolaris. L’actual president Miloš Zeman és un home molt controvertit, genera molta divisió. Té en contra la premsa conservadora i dels estudiants, però té més a favor la gent gran, menys educada, a les ciutats petites i els pobles. És un home antic, arcaic, no tant per l’edat (n. 1944) sinó per l’actitud. Es mostra en públic fumant i bevent. En política exterior se l’acusa de servilisme amb la Xina i amb la Rússia de Putin, a canvi de negoci. Per les mateixes raons se l’elogia pel pragmatisme. Avui els txecs no tenen un sentit d’Estat propi gaire desenvolupat, no circulen idees grandiloqüents sobre l’Estat. El dia festiu és valorat per estudiants i assalariats, que es limiten a fer vacances.

 

Geni i figura: quan a Praga eleven el mal servei a categoria d’art

Aquí no fem cuetes!

Aquí no fem cuetes!

Al barri de Vršovice, al l’extrem del carrer Krymská que toca al carrer Košická, hi ha un barber, una perruqueria d’homes, que eleva la proverbial mala llet txeca i el servei infecte a la categoria d’art. El lloc té aspecte de garatge abandonat, però el responsable es comunica amb la clientela potencial sobretot a base de cartells.

Per exemple, amb aquest de la il·lustració fa saber que no fa aquestes cuetes de samurai que es fan els noiets avui, i que poden arribar a quedar tan grotesques quan no es té pèl ni cara de japonès. Però també avisa que no renta el cap i que espera que els clients vinguin amb el cap rentat, sense pomades ni productes al cabell. També avisa que amb deu clients al dia ja en té prou, que si els fa plega. Qualsevol dia pots arribar i trobar-te un altre cartell dient que se n’ha hagut d’anar a una altra ciutat.

Es pot dir que és una actitud suïcida. Però si ho pensem bé aquesta actitud de “no m’atabalis” té alguna cosa de sana i admirable, comparada amb el servilisme comercial de tota la vida.

Un blog sobre cinema txec i eslovac

Està en anglès, fet des del Regne Unit i està aturat des de febrer del 2015 després de dos anys. Feia un seguiment de notícies de cinema (festivals, projeccions) i això ja no és actual, però també informa d’edicions de DVDs i altres qüestions més permanents d’informació històrica i artística relacionada amb el cinema, o té coses com aquest racó amb tots cinemes independents de Praga ben endreçats en un punt. La llista conté els que ja coneixeu més alguna cosa que no hauríeu de passar per alt, com el Ponrepo, l’equivalent a la Filmoteca. L’enllaç del blog no funciona, però el programa de la filmoteca és ben ric i es mereix ser comprovat regularment. A la llista tampoc hi ha el Kino Pilot del barri de Vršovice, perquè és l’última incorporació, un cinema d’abans de la guerra que uns entusiastes han restaurat i tornat a engegar.

Euros a meitat de preu: trampes per a turistes a Praga

Això és un post  de servei públic. Benvolguts turistes de Praga!
No canvieu diners aquí, a tocar del rellotge astronòmic,

…perquè us donaran 15 corones txeques per un euro, quan us n’haurien de donar unes 27.

Que l’emprenedoria i la criminalitat poden ser la mateixa cosa es veu molt bé en els serveis del turisme a Praga. Que vint-i-cinc anys d’impunitat es podrien explicar bé amb una corrupció entre les autoritats que ha fet metàstasi és una sospita raonable.

No és que no es faci res, però són coses simpàtiques i ben intencionades com els vídeos del Honest Guide de Praga al You Tube, on sembla que participa l’Ajuntament. És un noi txec que explica totes aquestes qüestions de protecció del turista amb molt bon anglès.

Vršovice al New York Times

No és la primera vegada, però el barri de Vršovice a Praga torna a cridar l’atenció del New York Times. L’estat txec gasta una quantitat indecent de diners en promocionar-se pel món, té tota un burocràcia dedicada. Poden dir que el pressupost està justificat si només els primers sis mesos de l’any el turisme ha deixat 2,7 miliards d’euros al país. Ara bé, ¿No podria ser que el turisme arriba “malgrat” o “lluitant contra” l’administració, més que no pas “gràcies” a aquesta? En el cas de Vršovice segur, el que deuen els cafès i les botigues a l’administració és exactament zero, tot al contrari, els llocs prosperen contra un ofec burocràtic i regulatori asfixiant.

El Bad Bar, quasi una cervesa per a cada dia de l’any (Foto: Pavel Horejsi, The New York Times)

La tria de cinc llocs del New York Times és totalment arbitrària i no té cap sentit, però ei, s’ha de simplificar i és el New York Times i aparentment no ha costat ni cinc, per contra de la milionada que s’hauria hagut de gastar l’Estat si ho hagués de pagar com publicitat. No: el lloc ha atret l’atenció del periodista pel seu propi dinamisme, per l’atmosfera especial que van creant els cafès, els restaurants i les botigues.

Dels llocs triats el cafè Jen, per exemple, és petit com la típica sala d’estar, i està portat per dues noies de Moràvia que en relativament poc temps han sortit a tots els diaris i totes les guies com unes grans especialistes fent pastissos al forn i quiches. Sorprèn perquè es diria que no n’hi ha per a tant, però les misterioses lleis de l’èxit són així, l’èxit crida èxit i els redactors treballen ràpid i es van copiant? Una dia caldrà fer una llista de detallada i comentada de tota la zona, com un exemple de gentrificació que va avançant lentament, però encara no ha aconseguit deshumanitzar el barri.

Un restaurant amb la carta en català a Praga

Prova d’agudesa visual: què té de particular aquest restaurant?

staromacek

La carta està perfectament escrita. La tria d’idiomes és previsible, hi ha països grans i/o veïns. El que és curiós és la bandera danesa, però si hi és deu ser per alguna bona raó. No tinc res a veure amb el restaurant i la cuina txeca la tinc més que descoberta, i tampoc no tinc ni idea de per què hi ha la carta en català. Però si sou turistes ja ho sabeu.

Ps. Un amic que també viu a Praga i ja coneix la cuina del país diu que ho va descobrir per casualitat, veient els gestos que feien dos homes. Va parar l’orella i va sentir “pero-pero-pero-esto-qué-es”, o “no puede serrr” o “joooder” i tot així, per l’estil.

Ps2. La carta NO està tan perfectament escrita com m’havia semblat, està traduïda amb molt de mèrit però hi ha txequismes, com observa amb raó una lectora.

Sobre la primavera de Praga vista des del lloc dels fets.

El 21 d’agost (per tant això hauria d’haver sortit fa uns dies) és l’aniversari de la invasió soviètica de 1968 que va acabar amb la Primavera de Praga. Fotografies com aquesta, del txec Josef Koudelka, són icones de la història del segle XX.

Foto: Josef Koudelka

En el relat dominant amb què els txecs s’expliquen a si mateixos qui són i d’on vénen es voldrien veure com una de les petites nacions d’Europa central, entre el món germànic i el món rus, sotmesa durant segles a imperis, ocupada repetidament. El discurs el transmet per exemple la propaganda estatal i acaba filtrant-se a les guies turístiques i a la premsa internacional. Vist “des de dins”, o des del país, es pot matisar i ampliar.

Primer de tot la de Praga no va ser ni l’única ni molt menys la més cruenta intervenció militar soviètica a Europa entre 1945 i 1989. Solament el terror militar va mantenir els països satèl·lits sota control. Alemanys orientals, hongaresos i polonesos també van rebre. ¿Per què és més conegut el final de la Primavera de Praga? El fet que hi hagi tantes fotografies excel·lents debia ajudar a fixar-lo en la memòria. Però sobretot, el 1968 va ser un any que va quedar en la memòria de tota la generació jove a Occident com un punt d’inflexió, a partir del qual l’esperit lliure i de revolta de la dècada s’aniria acabant a garrotada seca.

En aquest sentit, els fets de Praga estan entre els fets de maig de París, la policia apallissant brutalment a Chicago els manifestants contra la guerra del Vietnam, o la matança d’estudiants a Mèxic. Als més rojos d’aquella generació, com ara l’insigne Manuel Vázquez Montalbán, Praga els va curar de tota il·lusió de reformar el comunisme, i així van continuar avançant, en la llarga marxa fugint de l’estalinisme.

Un segon aspecte amb el qual l’estranger no entra en contacte és que, tot i el caràcter obvi d’invasió i ocupació militar que la cosa va tenir, el fet és que als russos no els va faltar població local disposada a substituir el govern que van derrocar. Els comunistes txecoslovacs reformistes van ser substituïts per altres comunistes no menys txecoslovacs, però de línia dura, fidel a Moscou.

El que sí va venir després de 1968 va ser una nova gran emigració d’elits, la segona després de la del 1948, quan els comunistes van guanyar les eleccions i van instaurar el règim. La memòria de tot allò avui la mantenen esforços militants d’un anticomunisme que va quedant tan arqueològic com el mateix comunisme, enmig d’una indiferència bastant general.

Setembre a Praga

El 17 de setembre torna el festival al carrer “Zažít město  jinak” (Viure la ciutat d’una altra manera). Pel maig vam parlar del festival de carrer “Korzo Krymská” i això és semblant, el mateix esperit de festa major d’un dia, però organitzat per altra gent i estès a molts més punts de la ciutat. Aquí teniu el programa en txec per districtes de Praga, el programa en anglès per desgràcia és el de 2014.

El setembre a Praga hi el “babí léto” que vol dir literalment “l’estiu iaio”  i que en català rep el nom tradicional de “estiuet de Sant Martí”. El dia 1 els nens comencen l’escola i molta gent torna a la feina, encara amb la morenor de les vacances, mentre la calor afluixa i els dies es van escurçant. A poc a poc torna el que s’entén per vida normal.

Però als vespres i els caps de setmana, com que encara fa bon temps les terrasses continuen plenes de gent, locals i turistes, que beuen cervesa i mengen hamburgueses, pizzes i patates fregides. Els molls del riu continuen sent una gran terrassa contínua. El públic es distreu veient com l’ànec ràpid i barrut roba el tros de pa al cigne lent i pompós.

Més entrat el mes es començaran a descobrir punts de venda de “burčák”. És most de raïm que ha fet una primera fermentació però encara és molt dolç, de fet té el color i la textura d’un suc de fruita, però cal anar en compte perquè puja i pot ser traïdor. Es fan més festivals als carrers i als parcs, més aglomeracions acompanyades de cervesa, salsitxotes rostides i escenaris amb músiques.