AHOJ

Karlín és una festa per als caçadors de cafès, bistros i restaurants. Després d’una gentrificació de manual, que ha dotat el barri de lofts i estudis de pintors, però sobretot un munt d’oficines de les multinacionals habituals, al migdia els carrers s’omplen d’oficinistes famolencs a la recerca de noves sensacions, i l’oferta gastronòmica floreix.

Nejen bistro és un dels llocs, podeu explorar la web, però en resum és un lloc fi, hípster, de teca sana, fina, original, fotogènica, pensada, “amb història”. Per posar un exemple, el pollastre de factoria passa millor amb coses com crema d’alfàbrega, d’un bonic to verd clar, i polenta, que surt de color ataronjat.

Val a dir que l’aigua és un nou rècord mundial de salt de barra i morro. Es posa gas a l’aigua de l’aixeta, es posa en una ampolla xula reciclada (d’oli, de qualsevol licor), es decora amb un adhesiu original, i a fer caixa. Per què no tractar la gent d’idiota, si funciona?

No voldria semblar massa cínic: és cert que hi ha una barreja d’imbecil·litat, falsa innocència i molta barra en algunes d’aquestes propostes noves, tan decorades, plenes de llum, claredat i bon disseny gràfic.

Amb tot, són millors que el de sempre. A Karlín mateix encara queden llocs antics, a pocs metres del Nejen Bistro, i el salt en l’espai i el temps és brutal: en els bistros moderns l’ambient tendeix a ser jove, tot és llum, corre l’aire i se sent parlar altres idiomes a més del txec.

En canvi, passeu per davant d’una taverna de sempre i us tirarà enrere l’aire fosc i mal ventilat del lloc, el tuf d’oli cremat i les cansades propostes de sempre, escrites en pissarres amb logos de cervesa industrial massiva. Són lloc freqüentats per tota una altra demografia, sobretot homes txecs d’una certa edat, panxuts i mal vestits. Per a l’aprenent de sociòleg i antropòleg el fascinant és que tot està a la mateixa plaça.