AHOJ

Ivana Zelníčková i Donald Trump es van casar el 1977 i es van divorciar el 1992. Van tenir tres fills, Donald (1977), que parla txec, Ivanka (1981), que en té nocions, i Eric (1984), que ja no el parla. Després del divorci a ella li va tocar l’ús del cognom, 20 milions de dòlars i 350 mil dòlars l’any. Des d’aleshores s’ha dedicat als negocis, associant el seu nom a productes de consum (llenceria, joieria) que es venen per televisió als Estats Units. S’ha tornat a casar diverses vegades, sempre breument i amb homes més joves. Viu als Estats Units, a Nova York, i té la ciutadania.

Ivana Trump és filla de Zlín, una ciutat industrial de Moràvia. És coneguda per ser l’origen de les fàbriques de Tomáš Baťa (1876-1932), el qual va ser, per entendre’ns, un Henry Ford de les sabates, el creador d’un gran imperi industrial. Va oferir als obrers un sou digne i segur, una casa i tota mena de beneficis. La figura de l’obrer industrial feliç avui és incomprensible. En canvi a l’època va enlluernar, perquè les classes populars venien de segles de treball agrícola, d’una duresa i una sordidesa que avui ja no ens podem imaginar.

En aquesta ciutat industrial va néixer Ivana solament un any després del 1948, quan els comunistes txecoslovacs van fer el cop d’Estat, van robar les fàbriques i van acabar amb els burgesos, matant-los o obligant-los a emigrar. A Zlín el teixit industrial, el clúster, que diríem avui, va passar a mans de l’Estat i va perdurar, i fins avui s’hi pot aprendre a fer sabates i dissenyar-les: alguna dissenyadora txeca que ha passat per Camper ve d’aquest entorn.

El pare d’Ivana era un enginyer elèctric i un esportista aficionat. Va estimular la carrera esportiva de la filla: la petita Ivana va tirar per l’esquí, que al país era i és una qüestió molt més massiva i popular que a Catalunya, amb molts nens que acaben d’aprendre a caminar i ja esquien. El 1972 Ivana va participar en l’equip olímpic d’esquí als Jocs d’Hivern de Sapporo… o potser no, segons algunes fonts sembla que la carrera esportiva és un invent de la maquinària de relacions públiques del propi Trump, el qual, quan s’hi va casar va voler donar-li color a la biografia, per demostrar que ella no era només un tros de dona estupend sinó que tenia més talents. En canvi, el que sí sembla segur és que Ivana a Praga va fer educació física a la Universitat Carolina.

Després va aconseguir arribar al Canadà a través d’Àustria i Suïssa. En un novel·la autobiogràfica mig inventada, “For Love Alone”, que es va publicar el 1992 (qui no ha escrit una novel·la, oi?) explicava una fugida esquiant per la neu que sembla treta d’una pel·lícula de James Bond. La novel·la té l’al·licient d’imaginar-se Donald Trump vivint un orgasme. No l’he llegit però sí que hi ha gent que ho ha fet i ho ha explicat.

En realitat, Ivana va estar casada breument amb un home txec de l’emigració que ja tenia papers a Àustria, i igualment es va instal·lar al Canadà gràcies a un altre emigrant. Allí va començar a fer de model, cosa que li va permetre ser vista i casar-se amb el milionari.

La seva història és la d’una mena de ventafocs accelerada que, gràcies a la força de caràcter, a una determinació tremenda, passa de la grisor i la misèria moral de la vida provinciana en un racó introbable al mapa d’Europa, en plena guerra freda, fins al luxe de llautó daurat i marbre rosa al centre del món, joies i glamour. Moltes rosses espectaculars de la seva generació van voler fer el mateix camí, decidides a fugir de la fàbrica i de la grisor de la vida en un estat policial. Ivana seria la que “més lluny, més alt, més fort” va arribar entre elles.

Avui declara ser molt bona amiga de Donald, del qual diu que serà un gran president, i que ell li consulta coses i l’escolta. Ha transcendit als mitjans txecs, perquè Ivana és un personatge mediàtic al seu país natal, que li demanarà al seu antic marit l’ambaixada dels Estats Units a Praga. El portaveu del president de la República Txeca ja ha dit que és una gran idea.