AHOJ

Al barri de Vršovice, al l’extrem del carrer Krymská que toca al carrer Košická, hi ha un barber, una perruqueria d’homes, que eleva la proverbial mala llet txeca i el servei infecte a la categoria d’art. El lloc té aspecte de garatge abandonat, però el responsable es comunica amb la clientela potencial sobretot a base de cartells.

Per exemple, amb aquest de la il·lustració fa saber que no fa aquestes cuetes de samurai que es fan els noiets avui, i que poden arribar a quedar tan grotesques quan no es té pèl ni cara de japonès. Però també avisa que no renta el cap i que espera que els clients vinguin amb el cap rentat, sense pomades ni productes al cabell. També avisa que amb deu clients al dia ja en té prou, que si els fa plega. Qualsevol dia pots arribar i trobar-te un altre cartell dient que se n’ha hagut d’anar a una altra ciutat.

Es pot dir que és una actitud suïcida. Però si ho pensem bé aquesta actitud de “no m’atabalis” té alguna cosa de sana i admirable, comparada amb el servilisme comercial de tota la vida.