AHOJ

El govern català prepara la legislació per als catalans a l’exterior i mirarà, entre altres coses, de facilitar-los el vot. De moment els catalans expatriats que vulguin votar faran bé d’inscriure’s ara mateix al Censo Electoral de Residentes Ausentes (CERA). Segonament, les entitats catalanes a l’estranger, o grups organitzats a les xarxes socials, han de ser decisius perquè la gent voti. Sense compromís personal de cada home i dona expatriat no hi haurà vot des de l’estranger. No existeix un sistema perfecte i còmode, no existeix votar prement un botó. 

Les històries de terror lligades al vot per correu s’han d’ignorar. Poden haver funcionat com una profecia autocomperta: “uf, quin rollo, això de votar”. Combinades amb l’infantilisme dels catalans que “passen” de l’Estat espanyol a l’estranger (infantilisme perquè actuen de forma infantil, és a dir “si tanco els ulls el monstre desapareix”),  tot plegat pot haver contribuït a que el nombre de catalans i catalanes que va demanar votar a les últimes eleccions espanyoles del 27 de setembre (21 mil) no arribés ni al 9 per cent dels que viuen fora (242 mil, segons l’Ara).

Dels 21 mil que van demanar votar ho van poder fer 14 mil i es van rebre 500 queixes, que el govern català tramita davant l’espanyol, etc. Les dades són d’una notícia confusa d’aquest digital.

El digital El món posa el focus en els problemes del vot. Però el problema és la desmobilització i l’apoliticisme dels catalans a l’estranger. En realitat ningú és apolític, encara que s’ho pensi: qui es diu apolític viu enganyat perquè és un aliat objectiu de l’estatus quo.

Dit això, quin sentit té participar en el procés del vot espanyol, si és tan complicat i incert? Senzillament per armar-se de raó. Podem especular una mica: si la resposta instintiva o inercial d’Espanya, de l’Estat, és el joc brut, alhora també és evident que no poden dir “no volem que voteu”, encara que el sistema sembli dissenyat perquè la gent no voti, i encara que els catalans ximples es quedin instal·lats en la santa indignació estèril de sempre contra l’Estat espanyol.

Però l’Estat espanyol no ho pot admetre: per tant cal seguir el sistema, inscriure’s pressionar des de dins. Les xifres són ridícules: només vota un 9 per cent dels catalans a fora. Hi ha queixes, però és que senzillament no hi ha notícies de gent que vota perquè “no és notícia”, etc. Per tot això involucrar-se en la maquinària electoral espanyola té sentit.

Passem a la qüestió del referèndum català. El govern diu que demanarà dades electorals al govern espanyol. Segurament no s’ho creuen ni tips de vi, que rebran les dades. Així doncs, per què ho fan? Especulem més, que és gratis: per posar en evidència el govern espanyol?

Mentrestant, als catalans a l’estranger els toca organitzar-se i pensar i actuar políticament, a través dels Casals i les entitats existents, o creant-ne de noves. Sense compromís personal de cada home i dona expatriat no hi haurà vot des de l’estranger. No existeix un sistema perfecte i còmode, no existeix votar prement un botó.