El nacionalisme és racional (avenços de la internacionalització catalana)
Deixa un comentari
Escocesos, flamencs, catalans i molts altres europeus entenen la importància positiva de la cohesió dins de l’Estat i de les diferències entre els Estats. Envien a les alienades elits europees un missatge clar: els Estats sorgeixen i s’acaben per la voluntat de les nacions.
Ho deia Petr Robejšek quan defensava la racionalitat del nacionalisme. Oferim l’article sencer (text original diari E15, set.2014). L’argument general era la defensa d’una racionalitat en el nacionalisme, que és valenta perquè va en contra dels reflexos rutinaris de tants analistes contra la paraula, quan renuncien a pensar i s’erigeixen en idiotes útils del nacionalisme de l’Estat gran, encara que sigui tan fonamentalment corrupte i fallit en tants aspectes com ara Espanya.
Robejšek citava de passada els catalans com una de les nacions sense estat, demostrant fins a quin punt ha avançat la internacionalització quan els analistes ja citen el cas català com un exemple genèric més de nació sense Estat a Europa.
Petr Robejšek (Praga, 1948) és un analista independent dels processos politicoeconòmics, assessor d’empreses i de governs. D’origen txec, treballa des d’Hamburg. S’especialitza en previsions a mig i llarg termini en l’esfera de la política i l’economia, amb un enfocament multidisciplinari (economia, politologia, sociologia, psicologia social), buscant procediments innovadors per reduir la complexitat i augmentar l’efectivitat de la presa de decisions (més a robejsek.com en txec, alemany).
La racionalitat oculta del nacionalisme
L’elit intel·lectual i política europea fa molt temps que critica l’Estat-nació com obsolet i irracional. L’última vegada va repetir els arguments davant del referèndum escocès. Entenc que a molts polítics i comentaristes els posa nerviosos el patchwork cada cop més divers de jugadors autònoms o lluitant per la seva autonomia al continent. Segur que el procés d’unificació europea se l’imaginaven d’una altra manera, i no solament a Brussel·les. Però què passa si l’actualitat de la idea de l’estat nacional es recolza en alguna cosa més que patetisme, eslògans, història i emocions.
Provem a pensar en un nucli racional del desig d’una identitat nacional i una sobirania i fem-nos una pregunta simple: ¿de quina panera pot un comunitat humana contribuir millor a la seva seguretat i al seu benestar? ¿Potser perquè té cohesió interna?
Una societat que funcioni bé necessita comprensió i cooperació. Totes dues estan basades en la confiança, i d’aquesta en tenim probablement a qui és semblant a nosaltres. En agraden més aquells que són similars a nosaltres, hi cooperem més de bon grat entre altres coses perquè ens hi entenem “a cegues”.
La cohesió d’una societat permet no solament organitzar de manera òptima la cooperació dels seus membres. La importància de la proximitat en l’espai i en l’opinió creix sobretot en temps difícils. És notable, però en realitat no ens hauria de sorprendre, que fins i tot gent tant d’avui com els supermoderns “natius digitals” sovint es comportin com membres d’una tribu que no volgués compartir el botí amb estranys.
La identitat nacional és una varietat de similituds que se superposen. Per descomptat en formen part un mateix espai, la llengua nacional, les tradicions, l’experiència compartida i el coneixement social comú. Però això no és tot el que demostra la utilitat de la identitat i la cohesió nacionals. L’esperança d’un desenvolupament d’èxit creix en aquelles societats que decideixin per elles mateixes les seves lleis i normes. Decideixin a nivell nacional, el més a prop possible dels qui s’han de regir per aquestes normes.
Això ho sap sobretot la gent senzilla, perquè es mou fora dels cafès literaris, les centrals dels partits i les càtedres universitàries. Aquesta gent segurament no sap articular la seva saviesa de manera succinta, però n’entén el significat profund perquè el comprova cada dia.
Escocesos, flamencs, catalans i molts altres europeus entenen la importància positiva de la cohesió dins de l’Estat i de les diferències entre els Estats. Envien a les alienades elits europees un missatge clar: els Estats sorgeixen i s’acaben per la voluntat de les nacions. En els estats federals això és doblement cert. Per això els esforços per suprimir la importància de l’Estat-nació no poden tenir l’èxit.