Arxiu de la categoria: dinar

Nejen bistro, a Karlín

nejen1

Karlín és una festa per als caçadors de cafès, bistros i restaurants. Després d’una gentrificació de manual, que ha dotat el barri de lofts i estudis de pintors, però sobretot un munt d’oficines de les multinacionals habituals, al migdia els carrers s’omplen d’oficinistes famolencs a la recerca de noves sensacions, i l’oferta gastronòmica floreix.

Nejen bistro és un dels llocs, podeu explorar la web, però en resum és un lloc fi, hípster, de teca sana, fina, original, fotogènica, pensada, “amb història”. Per posar un exemple, el pollastre de factoria passa millor amb coses com crema d’alfàbrega, d’un bonic to verd clar, i polenta, que surt de color ataronjat.

Val a dir que l’aigua és un nou rècord mundial de salt de barra i morro. Es posa gas a l’aigua de l’aixeta, es posa en una ampolla xula reciclada (d’oli, de qualsevol licor), es decora amb un adhesiu original, i a fer caixa. Per què no tractar la gent d’idiota, si funciona?

No voldria semblar massa cínic: és cert que hi ha una barreja d’imbecil·litat, falsa innocència i molta barra en algunes d’aquestes propostes noves, tan decorades, plenes de llum, claredat i bon disseny gràfic.

Amb tot, són millors que el de sempre. A Karlín mateix encara queden llocs antics, a pocs metres del Nejen Bistro, i el salt en l’espai i el temps és brutal: en els bistros moderns l’ambient tendeix a ser jove, tot és llum, corre l’aire i se sent parlar altres idiomes a més del txec.

En canvi, passeu per davant d’una taverna de sempre i us tirarà enrere l’aire fosc i mal ventilat del lloc, el tuf d’oli cremat i les cansades propostes de sempre, escrites en pissarres amb logos de cervesa industrial massiva. Són lloc freqüentats per tota una altra demografia, sobretot homes txecs d’una certa edat, panxuts i mal vestits. Per a l’aprenent de sociòleg i antropòleg el fascinant és que tot està a la mateixa plaça.

La primavera de Praga vista des d’un bistro: Proti Proudu, a Karlín

foto:protiproudu.cz

No sé si es pot dir “bistro” però em fa una mandra colossal buscar-ho. En txec és un préstec del francès. Es refereix a l’establiment amb menjars senzills, amb més oferta que un cafè però sense pretendre ser un restaurant. Són llocs per esmorzar i dinar els dies de feina. Recordem que el costum local és dinar poc, lleuger i ràpid.

És una paraula del moment a Praga. La primavera aquí no arriba sinó que es proclama, i si es pot veure des de la terrassa d’un bistro millor. El bon temps, l’inici de l’estació càlida i el nombre creixent de llocs on es pot menjar bé conviden a l’optimisme.

Karlín és ple de llocs d’aquests, nous i interessants. Un dels més nous és el Proti Proudu (“a contra corrent”). L’interior juga amb el doble sentit de corrent: “anar a contracorrent” dóna un toc alternatiu i chic, que en un barri ple de multinacionals és una il·lusió estètica. Alhora té una decoració mínima i original (i baratíssima) basada en cables elèctrics.

Potser perquè els amos són experiodistes serveixen els entrepans embolicats en un papers que imiten el paper de diari…

La web està només en txec, el que dóna la idea justa del que esperen de la clientela no nativa. Una galeria de fotos de gastroporno i interiorisme us permetrà fer-vos una idea.

Dinar al bistro de la FAMU

Nova secció! Llocs per a dinar!

Ep, avís important per al turista català que fa gana caminant: el que s’entén per “dinar” a Praga no té res a veure amb el que es fa a Catalunya.

1) Es fa al voltant de les dotze del migdia; 2) és més frugal i escàs; i 3) es pot fer per 100-150 corones txeques, uns 4-6 euros.

Sí, exacte, és l’horari europeu: la gent menja una mica i continua treballant i estudiant, per a plegar a les cinc. (Han començat a les vuit, al migdia tenen gana, pleguen a les cinc, les notícies dels vespre i les funcions de teatre són entre les set i dos de vuit…)

Dit això, passem a presentar llocs interessants. El primer de tots és el bistro o “Klub” de la FAMU, l’escola de cine. Té l’enorme avantatge d’estar al cor de la ciutat, al Teatre Nacional. Exactament darrer del Café Slavia. S’ha d’entrar a la FAMU i baixar a un soterrani.

El menjar d’estudiants, però cuidat, hipster, modernet, amb molta verdureta sense fanatisme: per exemple puré, espinacs i carn de bou cuita a l’estil del gulaix.

Molt recomanable, a la pàgina del FB tenen el menú setmanal, en txec i anglès.