Arxiu de la categoria: mitjans de comunicació

Mitjans: el setmanari Echo

L’estiu de 2013 el milionari Andrej Babiš va comprar l’empresa editora dels dos principals diaris txecs. Com que acabava de fundar un partit polític amb intenció de guanyar i manar la connexió va ser immediata: comprava els diaris per assegurar-se una certa tranquil·litat en la cobertura mediàtica del seu ascens al poder.

No cal dir que li va faltar temps per dir que no tocaria la línia editorial, i naturalment no se’l va creure absolutament ningú a qui no hagués pogut comprar. El millor del periodisme txec va fugir dels diaris i va fundar diversos mitjans. Un d’ells és el setmanari Echo, que va començar com un servidor de notícies el març de 2014 i més endavant va sortir i encara surt també en paper.

La línia editorial és liberal conservadora. Es presenta com un contrapès als mitjans dominats per l’oligarquia. Té articles analítics llargs i entrevistes en profunditat, i cada número publica una taula rodona sobre un tema determinat. S’adreça per tant a un lector amb una certa exigència intel·lectual.

Tracta afers locals i afers del món, amb èmfasi en l’espai d’Europa Central i Alemanya, la senyora Merkel surt força a les portades, i el debat públic alemany és seguit amb atenció, amb entrevistes originals a intel·lectuals, polítics i els autors dels llibres que arriben a un nivell determinat de repercussió.

La distribució d’Echo no està de moment auditada per l’organisme corresponent. Una publicació especialitzada en el mercat mediàtic recollia el novembre de 2014 sis mil exemplars de paper i 3500 subscripcions electròniques. Està lluny de setmanaris establerts com Respekt o Reflex, amb 32 mil i 57 mil exemplars respectivament el novembre de 2015.

Catalunya és un dels temes que segueix la revista (Katalánsko) amb detall, per exemple recull la ridiculització del rei Felip VI a l’ajuntament de Torredembarra amb l’episodi de la foto en miniatura. Últimament ha incorporat el bloc del periodista valencià Carles Ferrer, que intenta explicar al lector txec els fets coneguts amb neutralitat i objectivitat, sense sortir ni un mil·límetre del que a Catalunya és conegut per tothom que segueix la qüestió.

Catalunya s’endeuta per finançar Espanya, segons un economista txec

Pavel Kohout, economista

La idea és la millor formulació del problema fiscal català amb Espanya. Que la devem a un economista txec és curiós, però no hauria d’impedir donar-li la màxima circulació.

En concret la va formular l’economista Pavel Kohout el 31 de maig de 2012 al diari Lidové Noviny. L’article és breu i el podeu llegir (en txec) aquí aquí.

Kohout és un escriptor brillant, en el sentit de clar i didàctic. En el seu article comparava la fallida de Grècia a la de Catalunya. Igualava les situacions de prefallida i deia que les dues economies són d’una dimensió similar.

Vol dir això que els catalans no saben gestionar? Que són un altre país que ha viscut per damunt de les seves possibilitat i ara demana solidaritat? Absolutament no. La veritat és exactament el contrari: Catalunya és la província espanyola més rica. També la que suporta més impostos. Precisament aquí està l’origen del problema.

Znamená to, že Katalánci nedovedou hospodařit? Že jsou další zemí, která si žila nad poměry a nyní žadoní o solidaritu? Ale vůbec ne. Přesný opak je pravdou: Katalánsko je nejbohatší španělská provincie. A také nejvíc daňově zatížená. Právě tady je pramen problémů.

A continuació citava Mas-Colell per dir que entre 1986 i el 2009 Catalunya va fer una aportació neta a Espanya del 8,5 per cent del seu PIB. O bé que de cada euro dels impostos recaptats a Catalunya 43 cèntims es van gastar fora.

Citava també que l’any 2009 els 14,5 miliards d’euros d’aportació neta de Catalunya a Espanya eren una mica més que el que necessitava endeutar-se Catalunya el 2012.

A continuació ve el pinyol de l’article:

La província més rica s’endeuta per poder subvencionar Madrid.

Nejbohatší provincie se tedy zadlužuje proto, aby mohla dotovat Madrid.

Pavel Kohout no és especialment amic de Catalunya ni s’ha dedicat a seguir el tema. A Txèquia és un respectat economista “mediàtic” de la corda neoliberal. En aquest article criticava, en el context de la crisi grega, el “federalisme pressupostari” al nivell de la Unió Europea, o la noció que les regions riques subvencionin indefinidament les pobres a costa de suportar impostos alts.

(Per cert, el títol de l’article, “Hold Katalánsku, verze 2012”, vol dir “Homenatge a Catalunya, versió 2012”, i és una al·lusió òbvia als diaris de guerra de George Orwell a Catalunya el 1937.)

Puigdemont i els invasors: la intoxicació es filtra a la premsa txeca

foto ČTK, Reflex

El setmanari Reflex es fa ressò a la seva web de la investidura de Carles Puigdemont i recull la intoxicació del feixisme espanyol sobre “l’expulsió dels invasors” atribuïda al President, manipulant la citació d’un article de Carles Rahola, que sí que va ser afusellat precisament pels feixistes. Diu “Podle listu El País [Puigdemont] prohlásil, že hodlá “vyhnat z Katalánska vetřelce”, que es pot traduir com que està disposat a expulsar els intrusos.

El setmanari Reflex es basa en un servei de l’agència de premsa ČTK, per la qual cosa es pot assumir amb seguretat que la intoxicació es filtrarà a tota la premsa txeca generalista, els principals diaris i revistes. Si el Casal catalanotxec o la delegació del Govern a Viena, que tenen gent i pressupost, no reaccionen contra això, qui ho ha de fer?

RECTIFICACIÓ: La delegació del Govern a Viena ha reaccionat ràpidament, cosa que agraeixo. En trucada telefònica declara que, tot i tenir uns mitjans limitats, fa un seguiment de la premsa dels països sota la seva responsabilitat i elabora comunicats per mirar de contrarestar situacions com la descrita en aquesta nota. La intoxicació dels invasors en concret ha arribat ni més ni menys que al Frankfurter Allgemeine Zeitung i The Economist, de manera que la lluita és desigual, però no hi ha passivitat, ni a Viena ni a la direcció de Barcelona. 

Tot l’article aquí.