Arxiu de la categoria: Brno

Català a Brno: si vius a l’estranger busca o crea cercles de conversa

Els cercles de conversa et poden permetre parlar català si vius a l’estranger. A Txèquia n’hi ha un a Praga (web), ara comença un altre a Brno. Si vius a la capital de Moràvia i la seva àrea d’influència potser et pot interessar (facebook).

“Cercles de conversa” és el “fer un cafè” o el “quedar per parlar” de tota la vida. Però es plantegen una sèrie de qüestions derivades de la vida que fem les persones expatriades i que són pròpies de la nostra situació.

És normal preguntar-se per què anar a trobar catalans només perquè són catalans. La resposta curta és “per què no”. En realitat, viure a l’estranger i tractar només amb catalans podria ser tan perillós, avorrit o inimaginable com viure en un submarí.

Alhora, negar que tens alguna cosa en comú amb aquesta gent perquè ve d’on ve és limitar-se. Ser fora del país és el millor que hi ha per tenir una idea de país.

Les vides dels expatriats són diverses, però coincidir una hora o dos a la setmana et pot aportar alguna mesura de qualitat de vida. Tant per alguna raó pràctica (consells relacionats amb les Grans Qüestions de la feina i el pis), simplement per conèixer més gent, del país d’on vens, del país d’acollida i de tot el món mundial.

És evident que la comunicació és més fàcil, tant en català com en castellà. Pot ser un descans deixar de parlar per un moment anglès o l’idioma del país.

L’altra qüestió és qui va a aquestes trobades, o quin és el perfil de l’expatriat. Variarà molt de país a país. És diferent anar per la vintena, la trentena, la quarantena. Tenir fills o no.

Un altre cas són els estudiants de llengües romàniques que parlen català. Ignorar-los és injust amb ells i elles. Solen ser gent culta, que sol arribar al català a través de les llengües romàniques. A vegades coneixen millor l’idioma i hi creuen més que molts nascuts a Catalunya.

Anant-los a trobar hi pot haver un intercanvi mútuament enriquidor. L’autòcton veurà que no ha après català en el buit. L’expatriat, l’al·lòcton, pot trobar una via per conèixer el país on viu.

Ramon Muntaner va ser un gran escriptor i propagandista de les gestes dels reis d’Aragó, en la baixa edat mitjana, quan la casa de Barcelona dominava el Mediterrani occidental. En un moment donat va dir d’algú “Pus parla en català, déu li don glòria!”. Nosaltres avui diríem “parla en català, a veure què diu”. Entre poc i massa: portat a un extrem, és tan absurd l’individualisme com el gregarisme.

En conclusió: si viviu a l’estranger organitzeu cercles de conversa. Aneu-hi amb una predisposició una mica més oberta, amb una màniga una mica més ampla del faríeu a Catalunya, i a veure què passa. No hi teniu res a perdre, però sí molt a guanyar.