AHOJ

Praga, Txèquia, Europa Central, Món

Brno, la segona ciutat

Deixa un comentari
Matěj Hollan, de l’equip de govern municipal. Un polític sortit de la protesta humorística contra la corrupció legal, en forma de publicitat institucional sobre coses inexistents com la “identitat” d’una ciutat (foto: Reflex)

Val la pena conèixer Brno. És la segona ciutat del país. Hi viuen quasi 400 mil persones, 600 mil si es compta la conurbació. L’Estat txec, en una admirable política de descentralització real i efectiva, hi ha instal·lat el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i algun més. La ciutat és la capital judicial del país, amb tot l’impuls que el moviment de juristes, funcionaris i advocats representa per al desenvolupament local.

Hostaleria espectacular

El bistro Franz, un de tants (foto: hrdina.tv)

Brno té també zones industrials i tecnològiques, la principal institució firal, un circuit de motociclisme internacional i sis o set facultats universitàries, amb tot el dinamisme que sol anar associat a les ciutats d’estudiants. En conseqüència, la coincidència de juristes, assalariats qualificats i estudiants fa que no sorprengui l’onada d’energia creativa dedicada a posar en marxa bars i bistros esnobs, dissenyadíssims, cafès i restaurants, en quantitat i qualitat molt notables.

Un grau universitari de català

Una particularitat de la vida universitària de la ciutat és el fet que hi ha començat el primer grau de català fora del domini lingüístic, en una col·laboració entre la Universitat Masaryk i l’Institut Llull. Si la iniciativa es consolida es formaran estudiants de llengües romàniques especialitzats en la llengua, la literatura i la cultura catalanes. Si sou catalans i viviu a Brno esteu-hi atents.

Societat civil, política i humor

La política municipal de Brno és interessant. Sobretot des del 2011. L’ajuntament va posar en marxa una web de publicitat institucional. Una campanya d’aquelles en què polítics, publicistes i grafistes es posen d’acord en saquejar el pressupost públic mentint a consciència i en benefici propi. La cosa havia de defensar la identitat i la marca de la ciutat i altres conceptes buits.

Aleshores va passar una cosa que no havia previst ningú. Hi va haver una reacció cívica extraordinària. Es va fundar una web satírica per denunciar amb humor la infàmia. Es va formar un moviment que no es va limitar a “petar-ho” a les xarxes, sinó que es va presentar a les eleccions i va treure regidors a les municipals següents el 2014, i avui participa en el govern municipal.

El cap visible del moviment és Matěj Hollan. Un fenomen que representa que és músic, i que en el moment dels fets no tenia ni trenta anys.

La vil·la Tugendhat

La vil·la Tugendhat justifica per ella mateixa una visita a Brno. Té una web magnífica, amb fotografies de qualitat com aquesta de la sala d’estar. S’hi poden notar aquestes barres metàl·liques, que són ornament i estructura alhora. També hi ha una visita virtual (foto: tugendhat.eu)

Una joia absoluta de Brno, que justifica la visita, és la vil·la Tugendhat. La va construir entre 1929 i 1930 Mies Van der Rohe, és a dir immediatament després del pavelló alemany a l’exposició universal de Barcelona, i és igualment una una obra icònica de l’arquitectura funcionalista, però a diferència del monument barceloní no és una reconstrucció sinó que és l’original, restaurat amb tota la saviesa i intel·ligència necessàries. Si hi aneu informeu-vos bé i confirmeu si cal o no reservar l’entrada abans, perquè les visites, amb molt bon criteri, estan limitades. Té una web molt completa.

Els Tugendhat eren una família de l’alta burgesia jueva. L’edifici, a part del valor històric, permet imaginar el nivell de riquesa i refinament que certs sectors del país tenien el 1930. Hi ha també el sentiment tràgic, el fet de saber que la família no va poder viure al lloc ni deu anys, per tot el que va venir després. El fill, Ernst Tugendhat, va néixer el 1930 i arribaria a ser un filòsof de nom.

 Sortir de Praga

La vida a Txèquia per a molts expatriats és la vida a Praga. Això és lògic perquè l’efecte centrípet de la capital sobre el país és més fort que de costum. Hi viu més d’un 10 per cent de la població del país i representa el 25 per cent de l’economia. Praga ja és una ciutat de les més riques i cares de la Unió Europea.

Però bé, diguem l’obvietat: hi ha vida fora de Praga. Convé sortir pel país i Brno, la segona ciutat és un primer pas lògic. A part del que s’ha dit més amunt, hi ha oferta adequada d’arts visuals i escèniques. La ciutat, sobretot el centre històric, té unes dimensions humanes i una calma provinciana només aparent que la fan molt fàcil de caminar i de copsar com un ambient, una comunitat humana viva i plena d’energia i dinamisme.

Sobretot en l’estació càlida, a partir de l’hora en què la gent plega, va omplint les tavernes i els cafès, i surten al carrer i conversen, drets, prenent cervesa, amb el plaer de deixar passar el temps amb els amics.

Aquesta entrada s'ha publicat en general el 22 de gener de 2017 per antoni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.