AHOJ

Els hiverns durs d’aquesta part d’Europa han afavorit, des de fa molts anys, una mena de ciutat interior, amb passatges o carrers coberts, on s’organitzen espais comercials i residencials d’ús divers. Entre els més antics i essencials en la vida de Praga hi ha el Palau Lucerna.

El va construir l’avi de Václav Havel entre 1907 i 1911. Va causar sensació perquè era més gran i luxós i oferia més: botigues, cafès, restaurants, oficines, tallers d’artistes, algun habitatge, sales de concert i fins i tot un cinema. Tot organitzat en diversos pisos i nivells de profunditat, en un conjunt harmònic i plenament integrat al centre de la ciutat, i fins avui.

Un concepte com el del Lucerna fa molts anys que ha quedat superat per les construccions a escales monstruoses del turbocapitalisme posterior, que només caben a les perifèries de la ciutat. Per contra, el Lucerna té una escala encara humana i un ambient antic i envellit amb elegància, com una vella dama que conservés les joies, els vestits i sobretot l’actitud d’un passat d’esplendor. Arquitectònicament, el lloc està en la transició entre el modernisme i els estils posteriors.

Ara bé, el futur del Lucerna és una qüestió oberta. La complexitat i el cost horrorós de restaurar i rehabilitar de forma integral tot el complex fa que encara estigui pendent, quasi trenta anys després del retorn del capitalisme i la democràcia. La peripècia de les relacions de propietat, amb judicis que s’han allargat anys, tampoc ha ajudat.

L’actual propietària és Dagmar Havlová, esposa d’Ivan Havel, germà petit de l’expresident. Pel que sembla, ha arribat a un acord amb Ondřej Kobza, propietari i gestor de diversos bars i cafès d’èxit a Praga. Kobza té un sisè sentit per copiar un aire de cool berlinès en els interiors. És un mestre en l’ús del capital social i la propaganda gratuïta. Per exemple, és seva l’ocurrència de posar pianos al carrer que es poden veure per diverses places de la ciutat. Li diuen “activista cultural”.

L’acord entre Havlová i Kobza consisteix en recuperar el terrat del Lucerna fent-hi un cafè i a partir d’aquí un nou espai per a la vida social, cultural i artística. El repte econòmic, tècnic i regulatori és tan gran que posarà els talents d’en Kobza a prova. Però si tot va bé, els estius al terrat del Lucerna seran un dels escenaris més concorreguts de la ciutat entre intel·lectuals, mediàtics, estetes i esnobs de tots els colors. L’espai no pot ser més emblemàtic, amb vistes al Castell incloses, com demostra els selfis lamentablement mal fets que il·lustren aquesta nota.