AHOJ

Per alguna raó el Pride se celebra a Praga la segona setmana d’agost, la desfilada i la fira d’entitats s’han fet avui dissabte (informació aquí).

La situació del públic LGBT és de progrés jurídic lent però real: la legislació de les parelles de fet va ser refusada fins a quatre vegades abans de ser aprovada el 2006. Ara bé, és sobretot la indiferència buida de la població (més que cap idea elevada de tolerància) fa que el món LGBT pugui viure, en general, tranquil. Diguin el que diguin i, com era d’esperar, més a Praga i a les ciutats que als pobles.

Potser per això el victimisme propi del món LGBT a la resta d’Occident a Txèquia políticament no funciona, com és evident en el panorama polític. L‘únic partit rellevant afí és el Partit Socialdemòcrata Txec (ČSSD), que està dins de la Internacional Socialista. Però només un sector, que no és el més fort, els anomenats “moderns”.

La ministra Michaela Marksová, a càrrec de Treball i Afers Socials, és segurament la representant més influent. Des del seu lloc ha promogut legislació relacionada amb la conciliació familiar i laboral i totes aquestes línies que a la resta d’occident van associades al progressisme o la ideologia de gènere, segons des d’on es miri.

La societat txeca és tolerant amb la sexualitat no convencional (i amb la sexualitat en general, però això és un altre debat). De fet a la pròpia web del Pride hi ha elements de la retòrica victimista habitual però es reconeix que no hi ha hagut problemes amb les edicions dels anys anteriors.

El cas és que aquesta tolerància de fet no solament no té una traducció política, sinó que no és incompatible, en la vida diària, amb episodis d’un masclisme antediluvià. Per exemple hi ha coses com aquest body per a nena de mesos trobat casualment al FB d’una periodista txeca amiga. El text que acompanya la rentadora, l’aspiradora, l’escombra i l’olla diu “jo seré la millor esposa”.