AHOJ

El Ministeri d’Exteriors espanyol està sobredimensionat, molt lluny de tota proporció amb la importància internacional de l’Estat, que tendeix a zero, i sense cap sentit de la decència bàsica en una època de crisi que afecta tanta gent.

Es pot comprovar amb unes ambaixades espanyoles que no sembla que es retallin, vista la profusió d’immobles i càrrecs pintorescos que es mantenen. Per exemple, la jornada laboral d’un agregat militar d’ambaixada espanyola potser és un dels secrets més esotèrics que hi pot haver. Per no parlar de personal de promoció comercial que es manté i no es veu afectat tant si el comerç que han de promoure puja o baixa.

Davant de tot això, és lícit preguntar-se si l’aparat exterior espanyol és alguna cosa més que un botí de feines i bons sous per repartir entre els clients de qualsevol del dos partits dinàstics que governi l’Estat. Naturalment és una pregunta retòrica.

Mentrestant la diplomàcia espanyola va provocant un goteig regular d’escàndols sòrdids, que solen tenir en comú els excessos i abusos d’homes d’una certa edat amb anys de carrera a l’esquena. L’últim és el de l’ambaixador a Brussel·les.

Qualsevol expatriat que conegui mínimament el pa que es dóna a l’administració exterior de l’Estat ha d’al·lucinar, si es posa pensar en el nivell d’infàmia d’un personatge a qui el propi Ministerio ha hagut de parar els peus.

Per alguna raó, la notícia ha arribat a la revista Reflex. Segons el titular, “es deia” de l’ambaixador que no feia res i només anava a l’església. En un dels països més ateus del món la notícia ha de ser rebuda amb perplexitat i sarcasme.

La mateixa web relaciona una altra notícia espanyola amb aquest titular: “Absurditat a Espanya: multen el primer periodista que fa públiques fotos de periodistes”. Aquest humil blocaire no sap si aquestes associacions es fan automàticament o se n’ocupa algun periodista. Però de tota manera això és el que hi ha de moment sobre la imatge d’Espanya.