Erhartová Cukrárna o la Praga més dolça

El “větrník”, un pastís tradicional txec, en versió hardcore, o sigui gran, familiar, enorme. Normalment es troba en versions de porció individual. (foto:erhartovacukrarna.cz)

The only way to get rid of temptation is to yield to it… I can resist everything but temptation.

Oscar Wilde

Aquesta sèrie estava centrada en llocs per a esmorzar per alegrar-vos la vida i donar-vos idees al personal d’oficina, aula o laboratori. Avui parlem d’una orgia de dolç i per tant d’esmorzar dolç i de dolç per a qualsevol hora del dia:

Això que presentem avui és una petita meravella en el seu camp. De fet dos, perquè n’hi ha dues, a Praga 3 i Praga 7, en llocs oposats de la ciutat, a les dues ribes.

“Cukrárna” deriva de “cukr” [tsucr], que vol dir “sucre”. Són els llocs on es venen dolços i si pot ser es fan. Són del millor esmorzar dolç possible, i un lloc on podeu trobar l’oferta més rica i plena de dolços i pastisseria en tota la ciutat.

Què hi ha? Hi ha influències de la rebosteria centreuropea com el pastís sacher vienès o el větrník (molinet), que és una mena de lionesa gran amb caramel, per quan us volgueu abandonar a la luxúria de les calories, tal com podeu veure a la foto. També hi ha influències italianes i franceses. Per exemple coses com la versió italiana dels carquinyolis.

Tal com expliquen a la web tot el que fan ho fan al mateix establiment. Es pot encarregar qualsevol cosa de les exposades o de l’extens catàleg que tenen a la web. En la clientela que s’asseu als dos establiments abunden senyores d’una certa edat que es troben per conversar a la tarda, o mares amb nens petits que poden trobar-se i aparcar el nen.

El lloc reprèn una tradició que comença el 1937 però que devia deixar d’existir durant el llarg període del règim comunista. El primer establiment, el de Praga 7, està en un edifici de valor històric, de l’arquitectura d’avantguarda de l’època. Aquesta reivindicació del passat fins a cert punt és una idealització, però és va repetint en molts àmbits de la vida txeca i és perfectament comprensible, perquè és un patrimoni que seria absurd ignorar.