El segle del rei Carles

Carles IV

Carles IV

El pont “de Carles”, un monument icònic de la ciutat, es diu així des del segle XIX, com un homenatge del nacionalisme txec al rei del segle XIV que el va construir. Enguany se celebra el setè centenari del naixement. Se’l considera un pare de la pàtria: la seva obra encara perdura en la ciutat d’avui.

A ell es deu, entre moltes altres coses, la fundació de la Universitat Carolina que du el seu nom. Va ser la primera a Europa Central, com diu a totes les guies txeques, i la que en feia trenta-i-tantes a Europa, com no diu a cap guia txeca. Carles va ampliar el Castell i va començar la construcció de la Catedral, perquè va elevar la ciutat a la condició d’arquebisbat.

Però sobretot Carles va ser el més gran promotor immobiliari de la història de Praga. Va fer noves muralles i va urbanitzar la riba dreta en el que avui és el barri de Ciutat Nova. L’aspecte actual del barri va anar quedant fixat en els cent anys anteriors a la segona guerra mundial. Però les vies principals i les esglésies són d’origen medieval, igual que les places principals, que són els antics mercats. La més cèntrica, l’avinguda Venceslau, va ser el mercat de cavalls.

El caràcter visionari, l’ambició i l’empenta del rei Carles van ser extraordinaris. Però tot el que va fer obeïa a la voluntat de fer-se proclamar emperador del Sacre Imperio Romanogermànic i convertir Praga en la capital, cosa que va aconseguir el 1355. L’imperi era una confederació d’Estats o regnes, on cadascun era plenament autònom, però un dels sobirans era elevat a emperador i els altres se li subordinaven.

Carles va deixar Praga com una gran metròpolis al centre d’Europa, plenament integrada en els circuits europeus del comerç i la circulació d’idees, com el “cap i casal” d’un regne estable i pròsper. Poc després de la seva mort, el 1378, va arribar la pesta que ja havia arrasat Europa, i les coses van començar a anar malament. Per exemple la Catedral, començada amb tanta pompa, va estar inacabada fins al segle XX.

Avui el bon rei Carles té una estàtua a la placeta de la riba dreta, a l’entrada del pont que porta el seu nom. És un retrat idealitzat, tal com ha sortit en incomptables llibres i pel·lícules, no solament per a nens. En la imaginació popular és el rei alt, fort i virtuós dels contes de fades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*