Mitjans: el setmanari Echo
Deixa un comentari
L’estiu de 2013 el milionari Andrej Babiš va comprar l’empresa editora dels dos principals diaris txecs. Com que acabava de fundar un partit polític amb intenció de guanyar i manar la connexió va ser immediata: comprava els diaris per assegurar-se una certa tranquil·litat en la cobertura mediàtica del seu ascens al poder.
No cal dir que li va faltar temps per dir que no tocaria la línia editorial, i naturalment no se’l va creure absolutament ningú a qui no hagués pogut comprar. El millor del periodisme txec va fugir dels diaris i va fundar diversos mitjans. Un d’ells és el setmanari Echo, que va començar com un servidor de notícies el març de 2014 i més endavant va sortir i encara surt també en paper.
La línia editorial és liberal conservadora. Es presenta com un contrapès als mitjans dominats per l’oligarquia. Té articles analítics llargs i entrevistes en profunditat, i cada número publica una taula rodona sobre un tema determinat. S’adreça per tant a un lector amb una certa exigència intel·lectual.
Tracta afers locals i afers del món, amb èmfasi en l’espai d’Europa Central i Alemanya, la senyora Merkel surt força a les portades, i el debat públic alemany és seguit amb atenció, amb entrevistes originals a intel·lectuals, polítics i els autors dels llibres que arriben a un nivell determinat de repercussió.
La distribució d’Echo no està de moment auditada per l’organisme corresponent. Una publicació especialitzada en el mercat mediàtic recollia el novembre de 2014 sis mil exemplars de paper i 3500 subscripcions electròniques. Està lluny de setmanaris establerts com Respekt o Reflex, amb 32 mil i 57 mil exemplars respectivament el novembre de 2015.
Catalunya és un dels temes que segueix la revista (Katalánsko) amb detall, per exemple recull la ridiculització del rei Felip VI a l’ajuntament de Torredembarra amb l’episodi de la foto en miniatura. Últimament ha incorporat el bloc del periodista valencià Carles Ferrer, que intenta explicar al lector txec els fets coneguts amb neutralitat i objectivitat, sense sortir ni un mil·límetre del que a Catalunya és conegut per tothom que segueix la qüestió.