El centre de Praga: entre Disneylàndia i l’infern

glass1

El turista ocasional farà bé de venir a Praga almenys un cop en la vida. La ciutat antiga té una alta qualitat escenogràfica, de museu de l’arquitectura a l’aire lliure. El patrimoni va del romànic al funcionalisme i fins avui. Des de la riba esquerra, com que el terreny està més alt, hi ha vistes impecables si voleu decorar sopars romàntics.

La ciutat és una de les més fotogèniques i fotografiades del món. Hi ha muntanyes de llibres a bons preus, plens de fotografies infinitament millors que allò que la majoria podem fer amb la sofisticada quincalla electrònica d’avui.

L’harmonia del conjunt urbà històric és el resultat d’un creixement de segles, quasi orgànic: a la casa gòtica s’obria un finestral renaixentista o se li feia una façana barroca. El conjunt s’ha conservat per xiripa: va passar la Segona Guerra Mundial intacte, i la ineficiència del règim comunista ho va congelar tot en el temps. Una rica tradició d’arqueologia i restauració i la protecció de la Unesco acabarien d’explicar-ho.

Hi ha qui diu que aquesta mateixa qualitat escenogràfica provoca la sensació d’irrealitat d’un decorat, d’una “Disneylàndia”. És una opinió ridícula. El veritable problema és la degeneració del turisme i la barreja d’incompetència, corrupció i pura barbàrie triomfant per part de l’autoritat municipal associada amb la iniciativa privada.

El tros que va de la plaça de la Ciutat Vella fins al Pont de Carles probablement és el pitjor. En un urbanisme de carrerons medievals laberíntics s’ha acumulat una quantitat desmesurada de negocis horribles i terrasses de restaurants. Es pot parlar perfectament de “lloretització”.

Però bé: el municipi ingressa taxes, perquè el doll de diners no s’ha d’aturar. Els aparadors són una apoteosi kitsch de cristall de colors i ceràmica esmaltada. Per acabar de saturar els carrers han sortit parades als racons lliures on rosteixen una pasta cilíndrica de farina amb sucre i canyella. Ho venen com unes postres “tradicionals” txeques, però és més fals que un euro amb la cara de Popeye.

A Praga és certa la idea que qualsevol temps passat va ser millor. La ciutat la van fer gegants i l’han heretat nans avariciosos, lleigs i vulgars, i sovint delinqüents. Veniu a veure-ho, però veniu preparats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*