Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

2 de gener de 2007
12 comentaris

PSOE

Ahir em vaig deixar de dir un parell de coses sobre el PSOE, relacionades amb l’anomenat "procés de pau" i amb d’altres històries que ens toquen més d’aprop (nota: cada cop que sento parlar de "el procés" penso en Kafka):

1. Després de sentir les declaracions de tots els líders socialistes, inclosos el President del Consell i el Ministre de l’interior, veig més clar que mai que aquesta gent cavalcava sobre l’oportunitat política. Ni rastre d’una estratègia tendent a cercar la pau, ni rastre d’una possible reforma de l’Estat. Ni rastre d’una política reconformadora de les relacions entre els governs espanyol i basc. El "procés" funcionava en tant que anava bé a les rodes de premsa i s’aguantava perquè es contraposava a la contundència dels arguments de PP.

2. El procés estatutari català tenia el mateix valor. Un valor d’oportunitat, modulable en cada moment en funció de com anava fent el PP. Primer calia respectar el que sortís del Parlament de Catalunya. Després calia pactar amb els nacionalistes alguna cosa que donés per resultat un nou estatut, fos el que fos. Finalment cal aturar res que pugui servir d’excusa al PP per dir que Catalunya s’ho emporta tot, i per tant cal aturar fins i tot la negociació sobre la implantació del no-model de finançament que recull d’Estatut. La gradació del compromís es produïa, per tant, en funció de l’oportunitat periodística, però no a partir d’un convenciment polític i moral. D’aquí la gravetat de la trampa!

3. El PSOE actual creu en el mateix que ha cregut sempre el PSOE, potser amb la diferència que ja noc al dissimular més enllà del que demanen les rodes de premsa. Amb aquest escenari, i amb qualsevol altre escenari, cal anar a Madrid "a lo justo", com diu el meu benvolgut Juan Mari Atutxa. Per cert, si els espanyols escoltessin més gent com l’Atutxa, és possible que "el procés" adquirís algun sentit. Pero és que no ho volen, perquè no hi creuen.

  1. Sí, Antoni, sí, està claríssim que no hi creuen! Com hi han de creure si per a ells no hi ha res més que la seva adorada Espanya i la seva sacro-santa unitat.Tota aquesta política gestual i de bones formes només amagava una realitat incontestable: tenir contents i enganyats a tots els bascos i a tots els catalans mentre ells anaven fent la viu-viu.Amb els catalans es pensen que se’n han sortit però ja s’adonaran que encara queda el partit de tornada i que l’hem de jugar a camp propi. I amb els bascos,doncs, ja s’ha vist, han volgut utilitzar la mateixa estratègia i al final s’han quedat amb el cul a l’aire.En aquesta vida no n’hi prou amb bones paraules i somriures "profiden", cal actuar i mullar-se!Desprès resulta que prediques el pluranacionalisme i, paradoxalment, actues aprovant lleis(o decrets) que invaeixen competències dels bascos i/o catalans.Espanyolisme de fets,plurinacionalisme de paraules!

  2. Mireu: digueu el que digueu no és el mateix el PSOE que el PP. No cal posar exemples, però amb el PP no hauríem tingut nou Estatut (per més retallat que hagi resultat), no haurien permès que la seva filial (PSC) portés una política catalanista (no tan diferent a nivell de govern del que havia estat fins ara la política de CiU)… Una altra cosa, és que evidentment tenen una visió d’Espanya que no té res a veure amb la que puguem tenir nosaltres (i en aquest nosaltres englobo tant la gent d’ERC com de CiU, d’IC, bona part del PSC, i si m’apureu d’alguns del PPC).

    Parlem, per exemple, del procés de pau. Tots els partits polítics catalans (sense excepció) han anat a remolc i no han qüestionat la pèssima gestió que ha fet el PSOE de la treva i del procés de pau. Ni tan sols han gosat fer de contrapès a l’agressivitat del PP per evitar que el PSOE aconseguís la Pau a Euskadi. Tal com dius, potser sí que tots s’ho miraven des del punt de vista de guanys polítics… però no comparem el qui era capaç d’avançar cap a la pau per motius partidistes que el qui celebra el retorn de la violència pels mateixos motius.

    El PSOE ha jugar amb foc, i s’ha escaldat, però és que ningú ha gosat dir les coses pel seu nom. Aquí un dels bàndols del conflicte va decretar unilateralment una treva, que no va ser seguida per l’altre bàndol; o pitjor encara, els sectors afins al PP del poder judicial van encetar una campanya d’hostilitat, ratllant la prevaricació en molts casos. Probablement, el PSOE ha jugat a esperar que l’allargament de la treva, sense donar passes en cap sentit, acabés debilitant l’enemic al qual podria exigir després una rendició més sonada, o no ha tingut la valentia (tampoc l’han ajudat gens els altres partits, com deia abans) de fer cap pas endavant. ETA s’ha equivocat una vegada més, per suposat, però la seva reacció era previsible (encara que no el lloc ni la forma). No s’han dit les coses pel seu nom: com deia el premi Nobel de la Pau Desmond Tutu "La pau només es pot, i s’ha de, pactar amb els enemics".

    Com deia Ibarretxe, aquí tothom hi té la seva part de culpa i de responsabilitat. 

  3. A en Carles, a tu et semblarà que PP i PSOE no són el mateix.  Però si vas més enllà de l’estètica convindras amb mi que comparteixen el mateix model d’Estat. El mateix.  L’Estatut de la Moncloa amb els seus no-continguts de vergonya l’hagues firmat el PP si estigués al poder (i no ho dubtis, hagués sortit el PSOE a dir que s’acabava el món, el seu món, és a dir, Espanya).

    Trobo molt encertada la reflexió 1 de l’Antoni, en ZP cavalcava sobre l’oportunitat política, això ja ho ha fet l’administració Blair i d’altres, però sense cap estratègia.  Tot plegat d’un amateurisme espantós.

    En ZP es devia pensar que ETA seria com els polítics catalans, que es courien en la seva pròpia salsa i que acabarien firmant qualsevol bestiesa sense necessitat de tocar res.  Sembla increible tanta ruqueria, però si en la primera ronda et surt un repòker de mà, més d’un s’ho creu i es pensa que sempre li sortirà així. 

  4. A vosaltres els Conver-"gents" us pasen diverses coses:

    1) Heu de fer contents a l’amo, es a dir, Codorniu-Freixenet, sinó no salta el caixa cobri, del maletí oi?

    2) Heu de mantenir la tensió per esgarrapar unes oficines regionals, de cara a administrar 32.000 milions d’Euros, Si no sabeu administrar.

    3) Ja que esmentes Atutxa (Atucha), Ell ho va fer millor com a Conseller d’Interior i sempre treballant colze a colze amb Corcuera(PSOE) i Mayor Oreja (PP), però no ha servit per a President del Parlament Basc, vosaltres els Conver’s, només heu servit per donar masses llicències de seguretat privada i veu tardar massa temps en conjuntar les conselleries d’Interior i Justicia, quan ho veu fer era massa tard, i era degut als equilibris de protagonisme de Arturo Mas, que bramava per Palau, "Quiero un Gobierno a mi medida", anys després "Quiero un Estatuto a mi medida", recoi nano, el vostre cas es digne d’estudi, a les Universitats de Transilvània, Rumania, Bulgaria i Yugoslavia (la qual vosaltres veu contribuir a desunir junt amb d’altres Hayequistes (seguidors de Hayek).

    4) Ara us incorporeu a França, els partits de tipus regionalista no tenen res a fer a una de les millors democràcies d’Europa, quants diners us pagaran els vostres del "Cava" enfront a la Nació dels millors Vins i XAMPANYS d’Europa, perquè el vostre Cava que defenseu junt amb Rajoy, sap a qualsevol cosa menys a un vi escumós, el vostre "Cava" només te un nivell de penetració a tot el Món d’un 3% front a l’expansió internacional del Xampany d’un 19%.

    5) Vosaltres us presenteu a França, per restar vots a Segolene Royal, i això us costarà molts vots a les municipals

  5. A l’Anselm. Doncs insisteixo que no és el mateix. Que el PSOE i el PP tenen un mateix model d’Estat, és una afirmació certa des de la perspectiva dels qui ens trobem incòmodes en aquest Estat, perquè de lluny estant tots s’assemblen. Vull dir que evidentment hi ha molta diferència entre els qui no estem interessats en aquest Estat i només desitgem sortir-nos-en i els qui volen estructurar d’alguna manera aquest Estat. Ara bé, les diferències hi són i prou importants des de la perspectiva interna espanyola. Estic d’acord amb en Toni que hi ha hagut oportunisme polític tant dels uns com dels altres, però és un oportunisme també diferent. Diguem que el PSOE se la jugava acceptant l’obertura de processos de reforma de l’Estatut, així com anunciant un inici de procés de pau; fins i tot a nivell intern el Zapatero hi ha tingut problemes. Per tant, inicialment no va triar la posició més fàcil. I d’acord que si s’hagués trobat a l’oposició hauria carregat contra les reformes dels Estatuts…

    Però em preocupa aquesta pretesa radicalitat catalanista, en el sentit de dir que enllà de l’Ebre són tots iguals, perquè amb tots els errors i mancances atribuïbles al PSOE amb aquest partit s’han pogut donar algunes passes endavant, i en qualsevol cas el necessitarem per a donar qualsevol altra passa més. Vull dir que seria impensable fer res en favor de la sobirania catalana amb una posició frontal, bel·licosa (i aquí la paraula bel·licosa prendria tot el seu sentit), de l’estil del PP. I em preocupa no tant  per la radicalitat en sí, com `perquè això no sigui després una excusa per dir que també es pot pactar amb el PP si es tornen a donar les circumstàncies…

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!