L’Ajuntament socialista de Barcelona no sap com pagar l’estació de la Sagrera. L’Estat els ha fet tornar a Barcelona amb les mans a la butxaca. Els diu: vosaltres vau voler fer l’estació en base a l’especulació, en base a la venda de terrenys públics per fer-hi pisos cars. Ara, si no us surten els números, no us queixeu. Tindreu TGV per on volíeu (encara que en contra de la majoria de la ciutat, i en contra dels criteris més racionals), i quan pogueu, us pagueu l’estació i el que en penja.
Aquest és el resultat de la reunió celebrada a Madrid entre govern de l’Estat, Generalitat i Ajuntament dilluns passat. Una reunió feta d’amagatotis, un areunió de la que no s’ha informat a ningú i que ha estat esbombada des de Madrid, perquè allà volen posar-se la “tireta” abans de tenir la ferida… de la incompetència dels socialistes barcelonins.
D’aquí a divendres sabrem coses sobre el baròmetre municipal que també s’han encarregat d’amagar tant com han pogut. No els va gens bé. És trist que gent tan jove hagi adquirit els pitjors vicis del seu sistema. 30 anys en el poder generen aquesta mena de patologies. Som a les acaballes d’una manera de fer, d’un model esgotat, basat en l’especulació i en la venda de fum.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qualsevol govern massa llarg acaba per caure en els absurds quan no en els abusos. Un govern municipal de 30 anys s’apropa als tics d’una dictadura, igual com li va passar al pobre Pujol, que es va creure etern.
Però aquí hi ha dos culpables, com sempre: el govern i l’oposició, incapaç de crear els espais per al relleu.
Jo fa temps que deploro un govern tan llarg a l’ajuntament. Però en Trias i els seus són tan sols els prepresentants de la burgesia barcelonina de sempre: amb aquell accent de la Diagonal (en amunt), pobres de discurs, tan limitats. Què proposeu? No ho sabem. I en tot cas desconfiem a priori de les vostres propostes.
Si el govern socialista a Barcelona ha estat dolent, més encara ho ha estat el govern convergent a la Generalitat. Els qui ho tenim malament, però, som els ciutadans.
-Cansats del joc especulatiu (cert, però amb la connivència convergent, és clar).
-Cansats de viure en una ciutat rendida al turisme gamberroide (però del qual molts empresaris vinculats a CiU en treuen bon profit, oi?)
-Cansats de normatives repressores (que paradoxalment imiten els pocs ajuntaments convergents).
-Cansats de les despeses injustificables. Però per desgràcia Sant Cugat -el darrer feu convergent- cau en el mateix error.
Què fem?