Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

18 de març de 2008
0 comentaris

D’Arnes a Villaviciosa

La Laura i jo ens ho hem pogut arreglar per agafar tota la Setmana Santa de vacances. Som a Villaviciosa, Astúries, enmig de prats verds a tocar del Cantàbric magestuós. Hi hem vingut a reposar i a veure si endreço un parell d’idees sobre dos llibres que tinc a mig projectar i a mig escriure. Vam arribar ahir al vespre, tot fent viatge des d’Arnes on vam passar dissabte i diumenge de Rams. Dissabte vam celebrar l’aplec de Santa Madrona al peu del riu Algars. Mentre tant, al Pinell de Brai s’hi inaugurava el casal de La Pianola, seu de l’associacionisme popular recuperada pel poble al cap de setanta anys, els que van de la Guerra fins ara. Diumenge de Rams beneïrem les branques d’olivera amb el massís dels Ports fent-nos d’escenari natural. Diumenge Horta de Sant Joan votava en contra d’un parc eòlic en un referèndum organitzat per l’Ajuntament, cosa que mai no hem fet a Barcelona on el govern municipal no fa cas ni de les votacions del ple que no li són favorables…

Dels viatges sempre me’n resten les converses, i de moment em quedo amb la reflexió del meu amic Xavier Pallarès mentre parlàvem de la situació a les comarques del sud del país: “fa uns quants anys el nostres germans de la comarca del Matarranya ens veníen a demanar un cop de mà quan havíen d’organitzar actes culturals, publicar llibres, el que fos. Ens veníen a visitar a l’estand de Fitur i lloaven el que fèiem. Avui les coses han canviat. Ara nosaltres no tenim l’empenta necessària per organitzar unes jornades culturals com les del Matarranya, que ells organitzen. I el seu estand a les fires de turisme, ben emparats per la Diputació General d’Aragó, és més important que el nostre. Ells, com a aragonesos, tenen una idea més clara de cap on van que no pas nosaltres els catalans”. Us recomano que mireu alguna de les edicions de “El Trull” fetes a Calaceit, i constatareu el que us dic i el que em comentava en Xavier.

Precisament vam fer la ruta del Matarranya diumenge a la tarda i vam seguir per Alcanyís, Híjar, Saragossa fins a Calahorra. Esmento aquestes poblacions perquè són un bon exemple de desvetllament: Alcanyís, puixant, amb el seu gran centre del motor i el circuit de fórmula 1. Híjar ben regada pels regadius que nosaltres ens neguem condicionats per xarxes naturals i peins fora de tota lògica. Saragossa com a centre logísitc internacional fent l’aposta que en Tremosa ens recomana pel país, i Calahorra, a La Rioja, seu de la indústria de l’hortalissa i protagonista d’un dels grans canvis a Espanya.

Val la pena sortir amb ulls de voler-hi veure, perquè això ens ajuda a tornar a casa amb ganes de prosperar i de desvetllar. N’anirem parlant aquests dies que vénen!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!