Per cert, ahir va ser 26 de gener i va fer 69 anys de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal de Barcelona. És un bon moment per reflexionar sobre com el populisme i la demagògia (assassina en molts casos) a la reraguàrdia republicana van fer el joc als feixistes. Un bon moment per reflexionar sobre les oportunitas perdudes per fer de Catalunya un estat independent.
Dues recomanacions: busqueu l’obituari d’Antoni Rovira i Virgili sobre Francesc Cambó; llegiu el poemari de Joan Margarit “Barcelona, amor final”, perquè us hi descobrireu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Em sorprèn que un membre de Ciu (hereva de la burgesia tèbia i nacionalista que va donar suport a Franco, i que va prosperar amb el franquisme) celebri la data fatal. Jo sóc descendent d’una famíla dels perdedors, i fins avui he seguit fidel a la nostra essència esquerrana i perdedora. Seguim havent perdut la guerra contra el catolicisme, contra la burgesia, contra la cacics, contra els vostres valors. Els predecessors de Convergència eren al bàndol espanyolista i feixista. Cambó va aportar diners a "l’alzamiento", i avui seria naturalment un convergent. Duran i Lleida cantava el "cara al sol". Ara no em surtis amb cançons. Convergència és el partit dels burgesos franquistes amb mala consciència. Molins va edificar la seva fàbrica de ciment durant la dictadura. L’inefable Pujol va alçar Banca catalana durant el franquisme. N’estem tips dels nacionalistes. En un país normal com ara França, Pujol, Molins, Cullel li Trias haurien dut el cap rapat i haurien anat a la garjola per col·laboracionistes. I tants d’altres que oblido.
La meva família va sofrir exili, expolis, robatoris, interrogatoris. On éreu? Ara no podeu venir amb la musiqueta: no us volem. De res em serveix que llegiu poesia. Els cristians i els nacionalistes vau fer costat a Franco. De què parles, ara?
La meva àvia fou una vídua de la guerra. Quan va anar al capellà del barri (reconegut nacionalista), aquest li va dir que potse expiava els pecats del seu marit, que "alguna cos deuria haver fet". Sí: defensar la llibertat. Defensar el govern legítim de la república. Això mateix que l’ex-convergent Miró (de e-cristians) creu tan erroni.
Ara us toca pagar. Ara us toca expiar. No t’accepto en aquesta bàndol. No hi ets benvingut, i t’ho diu un que hi és per mèrits. Et detesto en aquest bàndol. Accepta que ets un descendents dels vencedors, un fill del feixisme.