La repressió política de l’estat pot tenir moltes formes: impedir la llibertat de moviment mitjançant la presó o l’exili, eliminar professionalment i social la persona mitjançant la inhabilitació, danyar econòmicament mitjançant multes, eliminar la persona física mitjançant la pena de mort (afusellament i altres modes) i –encara que no és de nova invenció sí que és molt actual i efectiva en una societat capitalista– la destrucció econòmica de la persona (afusellament econòmic).
Òbviament aquestes són les que es poden considerar “legals” perquè són les aplicades a partir d’una legalitat constituïda i defensada pel monopoli de la violència de l’estat. Les clavegueres de l’estat practiquen totes les il·legals que ens podríem imaginar: segrests, calúmnies per mitjans del sistema, acusacions penals o administratives infundades, assassinats, etc.
Totes aquestes formes de repressió a mans de l’estat, en la mesura que l’estat és deficitari democràticament, les utilitza per perseguir la dissidència política tal com passa a l’estat espanyol per a perseguir l’independentisme. (cada cop també més contra altres dissidències del sistema).
Per a cada forma de repressió política hi ha maneres pròpies de defensar-se’n, però totes comparteixen que s’han d’identificar i denunciar.
La denúncia ha de fer que la societat conegui el patiment que la repressió comporta, promogui la solidaritat i mobilitzi els mecanismes de defensa que calgui.
L’estat ja ha aplicat la destrucció econòmica dels dissidents als presos polítics però ara estem veient, amb l’exemple de Albert Royo i altres càrrecs de la Generalitat com està preparant un autèntic paredó per afusellar-los econòmicament a ells i altres que puguin fer nosa.
Un paredó per afusellar econòmicament independentistes catalans.
Òbviament, cal mobilitzar tota la solidaritat en la defensa d’aquestes persones però l’estat està preparat per fer que la solidaritat no pugui arribar a compensar el dany que preveu causar.
Mentrestant, tornant al que deia al principi, no deixem de denunciar la repressió i sobre tot no la minimitzem. La presó pot no ser el pitjor que una persona pot patir. L’afusellament econòmic pot ser encara molt pitjor, especialment per la seva manca de visibilitat. Anul·la econòmicament la persona, castigant-la a ella i al seu entorn familiar de per vida i provoca pànic a funcionaris i altres càrrecs de l’Administració.
De moment, si us plau, denunciem i anomenem adequadament aquesta forma cruel de persecució.
La pena de mort física en tant que destrucció dels teixits orgànics de la persona no és (de moment) aplicable. No tinguem cap dubte que si poguessin ho farien. Però a canvi apliquen una fórmula més neta, mediàticament silenciosa però molt eficaç que és la destrucció del teixit econòmic de la persona.
Proposo que anomenem de manera descriptiva el que és aquesta pena de mort econòmica: és un afusellament econòmic.
Utilitzem la força de les paraules. No es tracta d’una multa que perjudica econòmicament, que redueix la teva llibertat econòmica. Es tracta de la eliminació de la persona econòmica.
No deixem que a això s’anomeni “multa” que pot semblar una repressió menor. La seva dimensió totalment desproporcionada fa que ja no sigui una multa, és la destrucció econòmica d’una persona i del seu entorn.
Diguem-ne afusellament econòmic.
Que el mon sàpiga que l’estat espanyol practica l’afusellament econòmic de les persones dissidents.