Literatura catalana moderna - Illes

POBRE XIRINACS

grosske | 14 Agost, 2007 08:11

Els anys 70, Lluis Maria Xirinacs era una mica com el Mahatma Ghandi de la transició. Es va jugar el físic repetidament amb vagues de fam i amb altres actes de protesta on reclamava la llibertat, l’amnistia i, en definitiva, la fi de la dictadura franquista. Jo vaig tenir el privilegi de coneixer-lo per aquella època i record perfectament el seu discurs brillant i captivador al qual acompanyava una aparença física més aviat imponent. Lamentablement, quan va arribar la democràcia, Lluis Maria no sapigué preservar el tresor d’autoritat moral que havia acumulat El testimonialisme és fantàstic en una dictadura però poc útil en democràcia. Als seus posicionaments polítics cada cop més extrems sumà aventures impossibles com un cooperativisme de consum destinat, "inevitablement", a fer devallar els preus en cadena i un negoci de segells igualment destinat al naufragi. Xirinacs ha volgut posar-li èpica al seu suïcidi i tampoc no li ha sortit. Els Països Catalans segueixen igual d’esclaus (o no) ara que abans de la seva mort. I a mi em fa mal al cor aquest final perquè, des de la llunyania, m’el continuava estimant .

Blog Eberhard Grooske (Dirigent d´Izquierda Unida-Illes)

Resposta de Llorenç Buades, coordinador del Web Ixent (L´Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

POBRE GROSSKE

El senyor Grosske es dels pragmàtics, dels que s’aferren al càrrec i que ja han fet la revolució en benefici propi. És d’aquells que ja ho tenen tot. Per quina raó hauria de voler una societat socialista o simplement democràtica radical si acabaria amb el seu "modus vivendi". Ni perdent per golejada dimiteix del seu càrrec. És per això que no pot entendre a la gent que no ha deixat de lluitar per allò que lluitava i que no renuncia a res. Entre altres coses allò que ha aconseguit el senyor Grosske i els seus amics, és una societat més desigual i més injusta, fonamentada en polítiques de claudicacions davant la dreta política,social i econòmica. Però com que ell no és un mileurista ni té problemes d’habitatge, la reforma social ja està feta. L’objectiu de Grosske i molts altres és viure de les institucions i per això durant molts anys han fet les renúncies a la construcció d’una societat més justa, més humana , més solidària, diguem-li socialista. Gràcies a gent com ell els pobres són cada vegada més pobres i els rics cada vegada més rics: les estadístiques no menteixen. Ell és part del sistema que fa possible una societat desigual, forma part del problema social, i no de la seva solució. El tresor de Grosske és a la butxaca, però a més un polític que parla així de Xirinachs només pot ser un betzol impresentable. Qui careix de tota autoritat moral és ell.

Llorenç Buades

Xi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!