Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

3 de febrer de 2025
Sense categoria
0 comentaris

Trets característics de la crisi dels anys trenta a Europa i comparació amb la situació actual (per Ferran Lupescu)

Trets dels anys trenta europeus

1  Crisi socioeconòmica sistèmica d’abast universal, amb empobriment de la immensa majoria de la població i enriquiment escandalós d’una minoria ínfima.

2  Democràcies burgeses imperfectes, dèbils i en crisi, cada cop més desprestigiades davant les masses populars per l’autisme de la classe política, per la incapacitat de respondre als interessos generals i per la servitud envers l’oligarquia socioeconòmica.

3  Lluita de classes intensa i explícita, amb organitzacions obreres potents.

4  Terror de la petita i mitjana burgesies davant el perill de proletarització, la puixança de la classe obrera i l’existència de l’URSS i del moviment comunista internacional.

5 Existència d’un règim de construcció del socialisme (l’URSS) influent i prestigiós internacionalment i amb tentacles arreu.

6  Popularitat creixent de l’extrema dreta i de les falses solucions autoritàries, impulsada pel desprestigi dels principis demoburgesos (i democràtics en general) i facilitada per l’

7  Existència de règims d’extrema dreta consolidats i força agressius.

8  Ultranacionalisme generalitzat en cada Estat-nació, o en la majoria.

9  Isolacionisme de cada Estat, amb proteccionisme i guerres aranzelàries pertot.

10  Presència d’una organització de cooperació interestatal amb implantació universal (SdN), però impotent davant els abusos imperialistes, incapaç d’imposar el respecte al dret internacional, i per això summament desprestigiada. En conseqüència de tot plegat,

11  Fallida de l’ordre internacional preexistent, amb tendència a la regressió cap a la llei del més fort.

Comparació amb la situació europea actual

Avui tenen plena presència els trets 1, 2, 6, 7, 10 i 11. Hi ha elements parcials dels trets 3, 4 i 8, però amb molts matisos. No hi és 5; tampoc 9, que, emperò, podria produir-se en el pitjor dels casos.

És a dir: tenim crisi amb pauperització massiva i ultraenriquiment ultraminoritari (tret 1); democràcia desprestigiada (tret 2); auge de la ultradreta (tret 6); estats reaccionaris agressius (tret 7); Nacions Unides impotents i desprestigiades (tret 10); i fallida de l’ordre mundial amb amenaces de sociodarwinització (tret 11).

El tret 3 només existeix en el sentit que la lluita de classes és molt intensa, sí, però no està explicitada, perquè només la menen les classes dominants, i el proletariat està esbocinat i reduït a la impotència.

El tret 4 és semipresent; el perill de proletarització persisteix, però els altres perills percebuts són força diferents: immigració tercermundista, creixent descomposició social, pèrdua dels punts de referència fixos, inquietud neomasclista, “guerres culturals”, etc.

Del tret 8 hi ha símptomes creixents, més intensament en uns estats (per exemple, Spain) que en d’altres (per exemple, Danemarca).

Del tret 5 no n’hi ha ni rastre; i, endemés, tota hipòtesi socialista és percebuda com a funesta per la majoria de la població.

El tret 9 podria materialitzar-se segons quin sigui l’impacte de l’agressivitat aranzelària de Trump, així com la resposta dels estats de la UE.

Encara: matisos molt importants, absents als anys trenta:

–a diferència de l’esmicolament dels anys trenta, avui dia existeix una organització de cooperació político-econòmica intereuropea (UE), tot i que comparteix el tret 2.

–s’han extingit els grans imperis colonials, sobretot europeus, molt potents als anys trenta, però avui substituïts en la majoria de casos per la miríada d’estats independents tercermundistes, cosa que transforma radicalment les relacions internacionals (no tan sols interestatals).

–han sorgit noves potències econòmiques extraeuropees (RPX, Índia, Brasil, etc.).

–l’hegemonia multisecular del món euròpid, inqüestionable als anys trenta, està en crisi oberta, cosa que, en si, no tindria per què ser cap problema; però els projectes alternatius de nou ordre mundial sovint són més tèrbols encara.

–l’ús dels mitjans de comunicació com a eina de desinformació i estupidització de les masses, amb tendència totalitària, no és, en canvi, cap novetat; però sí que se n’ha multiplicat multiexponencialment, sense comparació possible amb el passat, la intensitat i profunditat d’incidència, mitjançant les xarxes socials, l’amenaça de la intel·ligència artificial, etc., etc., tot plegat en un context afilosòfic de despensament incongruent i sovint màgic (postmodernitat).

Ferran Lupescu, 2 de febrer de 2025

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!