Literatura catalana moderna - Illes

Editorial Moll posa fi a 80 anys d’història

Els esforços per remuntar el concurs de creditors no han tingut èxit; la situació ha esdevingut insostenible econòmicament

BARTOMEU PICORNELL Palma |

TASCA INGENT El gran Diccionari Català-Valencià-Balear es va acabar l’any 1962.

Editorial Moll tanca. L’empresa dedicada a l’edició, la venda i la distribució de llibres no ha pogut superar la crisi que fa gairebé tres anys l’abocà a un concurs. Després de vuitanta anys de trajectòria que l’han convertida en una institució, els hereus del fundador, Francesc de Borja Moll, han assumit que la situació és ja insostenible i han nomenat un liquidador. El tancament, tot i que no serà immediat, sí que és ja irreversible. No obstant això, en cercles culturals i empresarials de Mallorca i del Principat s’exploren maneres de donar una certa continuïtat a l’esperit de l’empresa i conservar el llegat de can Moll.

Futur del fons

Queda per revelar la incògnita sobre què succeirà amb l’abundant fons editorial i un patrimoni que, sens dubte, té un gran valor històric. Les institucions illenques han assistit impassibles a l’agonia de l’editorial, el segell de referència cultural balear durant dècades que, amb el pas del temps, ha perdut els drets de propietat intel·lectual sobre alguna de les seves obres més emblemàtiques, com ara les Rondalles.

En pocs dies, la família Moll adreçarà una carta de comiat a les persones que els han estat més pròximes per donar-los les gràcies: “Als clients, lectors, proveïdors, impressors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, mestres i professors, il·lustradors, fotògrafs, crítics i periodistes, i molt especialment a tots els autors que han dipositat la seva confiança en la casa”. Un agraïment que serà especialment intens als treballadors de la casa, que “han estat imprescindibles per poder intentar la remuntada i que han demostrat una paciència i una lleialtat fora mida”. En aquest sentit, la família vol expressar l’“agraïment més calorós” als tres que han estat amb ells fins al final: Joan Llinàs, Antoni Galindo i Miquel Muntaner.

Lluita titànica

Al llarg dels darrers tres anys, la família, liderada ara per la tercera generació -els cosins Antoni i Susanna Moll-, ha lluitat per garantir la pervivència de l’editorial amb iniciatives com ara la campanya ‘Amics de l’Editorial Moll’ o el crowdfunding, que permeté l’edició del volum VI de l’edició crítica de les Rondalles Mallorquines, a càrrec de Josep A. Grimalt. L’activitat editora, encara que evidentment molt alentida, no s’ha aturat en cap moment. En els darrers temps, la casa ha publicat una antologia, a cura de Sebastià Bennasar, de 61 escriptors en català nascuts a partir de 1971; els llibres de narrativa de Cèlia Sànchez-Mústich ( Ara et diré què em passa amb les dones ), Lucia Pietrelli ( Nissaga ) i Joan Perelló (L’error o la vida ); de poesia d’Albert Ubach ( Missa pro carnavale mortis ), Marià Villangómez ( Les detallades vores del camí. Antologia-homenatge a cura de Josep M. Sala-Valldaura ) i Miquel Àngel Llauger (La gratitud); o les Gloses d’ Un Xafarder, de Llorenç Moyà, a cura de Miquel Àngel Vidal. El mes de març passat es va publicar una novel·la inèdita de Josep M. Palau i Camps, per commemorar el centenari del seu naixement.

Al fons d’Editorial Moll s’hi pot trobar la crònica de la literatura en llengua catalana produïda a les Balears de pràcticament un segle amb obres de mossèn Alcover, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Dolç, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart, Gabriel Janer Manila, Llorenç Capellà, Guillem Frontera, Marià Villangómez i el pare Ginard, entre moltíssims d’altres. (AraBalears)

Francesc de B. Moll en el record

Per Miquel López Crespí, escriptor

Els llibres de memòries de Francesc de B. Moll (Els meus primers trenta anys (Palma, 1970) i Els altres quaranta anys (Palma, 1975) ens permeten copsar la brutalitat de la repressió feixista contra la nostra cultura molt abans de les aportacions d’historiadors més moderns.

La casa humil del filòleg era visitada, en aquell temps de “coros y danzas de la Sección Femenina” per alguns dels intel·lectuals més importants del moment. En les seves memòries Francesc de B. Moll recorda aquelles visites culturals de famosos literats i erudits catalans i de lingüistes d’altres països: Ramon Aramon, Antoni M. Margarit, Martí de Riquer, Jordi Rubió, Jordi Carbonell, Pere Bohigas, Miquel Batllori, Anselm Albareda, Octavi Saltor i Josep Miracle; el madrileny Álvaro Galmés de Fuentes; els mallorquins residents a l’estranger Bartomeu Oliver (Caracas) i Guillem Nadal (Bonn); i altres personatges destacats com Giovanni M. Bettini (Torí), Istvan Frank (Saarbrücken), Maurice Wolf (Oxford), Jean Séguy (Toulouse), Paul Despilho (l’Alguer), E. Allison Peers (Liverpool), Friedrich Schürr (Constança), Réné Chauvet (París), Leònida Biancolini (Roma), Paul Scheuermeier (Zuric), Toni Reinhard-Maiotti (Basilea), Robert Pring-Mill (Oxford).

Sense els llibres de memòries de Francesc de Borja Moll, sense entrar en contacte amb Llompart de la Peña (les nostres primeres trobades personals a mitjans dels anys seixanta), els joves de la resistència antifeixista poca cosa hauríem sabut de la història de la signatura del “Manifest” dels intel·lectuals mallorquins (entre els quals es trobava el senyor Francesc) abans de la guerra. “Manifest” en defensa de la cultura catalana que tants problemes causà als signants. Els germans Villalonga (Miquel i Llorenç) varen ser uns dels màxims impulsors de la persecució del “catalanisme” a Mallorca.

Josep Massot i Muntaner en el llibre Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears diu (vegeu el capítol “Intel·lectuals mallorquins contra la dictadura franquista”, pàgs. 211-212): “El ‘Manifest dels catalans’ es convertí en una obsessió per als feixistes i per als no feixistes mallorquins atiats per Llorenç i per Miquel Villalonga, els quals durant el mes d’agost de 1936 expressaren públicament a la premsa de Palma el menyspreu que sentien envers la cultura catalana i envers els intel·lectuals que s’hi consideraven compromesos, amenaçats de mort o d’estranyament si no canviaven de rumb o s’adherien a la nova Espanya”.

En Josep M. Llompart, quan li portaven els nostres primers poemaris, ens parlava de les primeres tertúlies literàries (quasi clandestines a Can Massot i Can Guillem Colom), de la tasca del diccionari, dels llibres d’escriptors clàssics (Costa i Llobera…) i moderns (Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet, Miquel Dolç, el mateix Llompart…) que sortien de l’Editorial Moll. La tasca del lingüista era plural i cobria els fronts més diversos. Al costat de la feina de promoció i continuació del diccionari i la fundació de noves col·leccions de llibres hi havia la tasca de gramàtic, les conferències que feia dins tot l’ àmbit dels Països Catalans i a l’estranger… A tot això, feia de professor a l’Institut Ramon Llull, va promoure la fundació de l’Obra Cultural Balear (l’any 1962), continuava amb la lectura i publicació de les Rondaies, polemitzava amb els gonellistes de les Illes… Vegeu el llibret Polèmica d’en Pep Gonella, editat en el número 104 de la biblioteca “Les Illes d’Or” (1972) i que marca una fita en la Mallorca de començaments dels anys setanta en el camp de la defensa intransigent i seriosa del català.

L’Obra Cultural Balear neix el setembre de 1962 sota inspiració directa de Francesc de B. Moll i té com a objectiu primordial fomentar la llengua i la cultura autòctona de les Illes. La reunió fundacional es va fer a la casa del lingüista i aquest, per donar “exemple”, s’hi apuntà dels primers amb una quota de tres mil pessetes d’aleshores. Mil era la quota mínima. Eren presents en aquest acte fundacional Pau Alcover, Miquel Arbona, Antoni Fernández Suau, Josep Forteza-Rei, Miquel Forteza, Guillem Colom, Miquel Marquès i Joan Pons Marquès… La GEM hi inclou també Miquel Fullana Llompart i Josep Capó Juan.

En aquells inicis dels anys seixanta, nosaltres ja érem, com a corresponsals de Ràdio Espanya Independent, en plena activitat política clandestina contra la dictadura franquista. I, cap a finals dels seixanta, l’OCB es una “tapadora” de les més variades formes d’intervenció cultural antifranquista de les Illes. En els inicials cursets de llengua i literatura catalana, els primerencs militants antifeixistes dels anys seixanta entràvem en contacte amb el que, a poc a poc, seria, també, la fornada dels joves antifeixistes de la transició. L’OCB és, en aquell temps, un dels principals llocs de trobada “legal” dels homes i dones que, d’una manera o una altra, lluiten per la democratització de la nostra societat i contra el feixisme. Paper que, d’una altra manera, també acomplien entitats com el Cineclub Universitari o les Aules de Poesia, Teatre i Novel·la organitzades pel nostre coratjós amic, l’incansable lluitador i dinamitzador cultural Jaume Adrover (vegeu els capítols “1966-1968: les Aules de Poesia (I i II)”, pàgs. 21-32 de Cultura i antifranquisme, Edicions de 1984, Barcelona, 2000).

Miquel López Crespí

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!