PAU FANER, EDUARD RIUDAVETS I ELS ESCRIPTORS MALLORQUINS

Fets i personatges (El Tall Editorial)

Per Pau Faner

He llegit el llibre Fets i personatges, de Miquel López Crespí, publicat per El Tall Editorial l’any 2022. A part de les reivindicacions polítiques omnipresents a l’obra, totes elles respectables –i dels grans noms internacionals tipus Jonathan Swift, James Joyce, Gramsci, Samuel Becket, etc.–, el que m’ha resultat més entranyable ha estat trobar-hi ben retratada gent molt propera que he conegut, gent de les nostres terres, que malauradament mai no seran “nostres”. Resulta fascinant sentir parlar de Josep Maria Llompart i Encarna Viñas, per exemple. Hi apareixen en les seves actituds quotidianes, com si encara fossin entre nosaltres, i en tota la seva dignitat. Encara em sembla sentir la veu reposada d’ambdós, entrar a la seva casa –“A les cartes posa Lorenzo Riber”, em deia en Llompart, “si poses Llorenç Riber no arriben”–, comprovar una vegada més la seva sinceritat, la seva rectitud, recordar com els definien: “Sempre diuen la veritat”. Al costat d’en Llompart, en Francesc de Borja Moll, el seu conegut doctorat “laboris causa”, la seva veu incisiva, la feinada com a lingüista, la traça com a dibuixant, la seva qualitat humana. I a la vora d’en Moll, tot el seu clan. Hi ha també al llibre noms més antics, com l’esmentat Swift, el de la Modest Proposal, més compromès amb Irlanda que mai, Frédéric Chopin i George Sand –en López Crespí destaca molt bé la figura de l’escriptora com a dona i la seva relació amb Mallorca. Grans noms com Miquel Costa i Llobera o mossèn Antoni Maria Alcover, entestats a treballar fins al darrer alè per la llengua catalana de ca nostra. Altres noms encara son més propers, personatges com Llorenç Capellà, escriptor hereu de Pere Capellà, Jaume Pomar, gairebé col·laborador de López Crespí, Francesc Calvet, pintor surrealista establert a Menorca, Joan López Casasnovas, home íntegre de la política i la poesia, company meu de feina a l’institut JM Quadrado fins a la jubilació… Molts de noms. No m’hi caben tots. El que més destacaria del llibre és l’autenticitat de l’autor. En cap moment no diu una cosa per una altra, per dolorosa o conflictiva que sigui. És la seva visió de les coses i està descrita amb molta franquesa. Fins i tot quan parla del canvi d’actitud del món editorial dels anys vuitanta fins ara mateix, quan sembla que s’ha perdut una mica la preocupació per la literatura, allò que ja denunciava Jaume Vidal Alcover dient: “No us heu de preocupar per les vendes, sou escriptors, no comerciants”

Publicat a la revista Iris i el diari UH

Fets i personatges (El Tall Editorial), de Miquel López Crespí

Per Eduard Riudavets (Revista Iris, Menorca)

Vull començar la ressenya d’aquesta setmana fent-vos saber que vaig conèixer bona part de les persones que apareixen al llibre i que alguns esdeveniments que se’ns narren els vaig viure de ben a prop. Potser això ha afegit, pel que a mi respecta, un atractiu suplementari a la lectura.

Si més no, consider, també ho vull deixar clar, que Fets i personatges, de Miquel López Crespí, és un llibre absolutament recomanable per a qualsevol lector, tal volta més encara per al jovent, perquè ens apropa a la nostra història recent, i ho fa amb un esguard lliure de prejudicis, obediències o submissió al relat “oficial”. Si a això hi afegim l’excel·lent prosa de l’autor, sens dubte, ens trobem davant un assaig que cal llegir.

Deixem parlar ara al mateix López Crespí.

“Pens ara mateix en determinats i significatius silencis sobre persones que han estat imprescindibles per a crear el bastiment essencial de la societat civil i cultural de les Illes.

A Fets i personatges he provat d’avançar algunes idees que, a tall de records personals, poden ajudar en l’avenç vers un coneixement més profund de persones que han tengut una gran importància en el passat i present del nostre poble”.

És evident, llavors, la voluntat de recuperació històrica de persones injustament oblidades o de fets interessadament ocultats o tergiversats.

Però no us penseu que estem davant un llibre forjat exclusivament a partir de remembrances anecdòtiques. En absolut. La profunda reflexió ideològica, sociològica, cultural, és una constant al llarg dels vint-i-dos capítols que el conformen. Una reflexió, això sí, clara i contundent, tan entenedora com punyent.

De Francisca Bosch, històrica dirigent comunista, a Miquel Vanrell, menorquí d’Algaida, tot passant per Lluís Maria Xirinacs, l’autor reivindica la constant lluita pel redreçament nacional, el socialisme i la república. Alhora, i no és ni de bon tros menys interessant, ens immergeix dins la llarga i duríssima batalla -encara és necessària- per a la recuperació de la nostra llengua i cultura. Així Gabriel Alomar, Francesc de Borja Moll, Encarnació Viñas, Josep Maria Llompart o Llorenç Capellà també es passegen per aquestes pàgines.

I encara un tercer element que inicialment podria semblar distorsionador, però que en realitat juga un paper integrador: l’anàlisi a fons de diverses temàtiques. De la literatura irlandesa lligada a la lluita per l’alliberament nacional al cinema que pretén anar més enllà de l’èxit comercial, entre d’altres.

“Ara ja veig com, ja des dels anys seixanta, art i política era, per a molts de nosaltres, una mateixa cosa”.

Tot plegat configura un llibre que, a partir de textos aparentment heterogenis, aconsegueix bastir un discurs cohesionat, clarament progressista, que remou consciències, interpel·la i, sense embuts, exigeix mobilització contra el pensament únic creat pels poderosos i nodrit per tants i tants servils.

Fets i personatges, és un gran assaig que et fa gaudir, però també una crida, un repte, un revulsiu.

En aquest sentit, vull acabar la ressenya gairebé com l’he començada, adreçant-me al jovent: llegiu aquest llibre, goseu mirar enrere, i veureu que no sempre la política és un pou d’indignitat, que hi va haver dones i homes – molt abans del mitificat i malauradament prostituït 15-M – que esmerçaren tota la vida, sense esperar res a canvi, en la lluita per bastir un món més just, solidari, lliure, i per treure de l’abisme la cultura i llengua del nostre poble. Sense memòria el futur se’ns furta una vegada i altra. Fets i personatges, és un clam contra l’oblit. (revista Iris, Menorca 24-VII-2022)

Viatges – La generación literària dels 70 i els viatges

Los viajes de Crespí (diari Última Hora)

Per Pau Faner, escriptor

El poder de la prosa de Crespí nos hace vivir los episodios que narra, y ese debe ser uno de los mejores logros de un narrador. No se trata de erudición acerca de hechos históricos a menudo desgarradores, sino de capacidad para revivir y reinventar el sufrimiento humano junto a los personajes reales de la historia. Describir lo cotidiano cuando ocurren grandes tragedias como la guerra civil española, la revolución francesa, el confinamiento en un campo de concentración o la indefensión en una cueva prehistórica. Los jóvenes que iban a la guerra sin ser conscientes de que al cabo de pocas horas les esperaba la muerte. La madre que servía el arroz cuando acababa de comenzar una guerra entre la opresión y el hambre, sin llegar a pensar que los muertos dejan de comer para siempre. Un poco de café caliente en el frío inmisericorde de la trinchera. Los himnos dispares que idealizaban una guerra entre hermanos. El grifo abierto entre la confusión y el espanto…

Pensé titular este artículo, “Un chino en la guerra”, porque Miquel López Crespí explica en su antología de viajes literarios que un chino vino en bicicleta desde su país a defender la República con las Brigadas Internacionales. Esto me da idea del fondo de este libro, la solidaridad, en este caso entre gentes con precariedad de medios frente a los poderosos. Esta idea de la solidaridad, la defensa de los desvalidos, es omnipresente en las páginas del libro, publicado por Diari de Balears, que forma parte de la colección que ofrece recopilaciones de artículos de intelectuales de las Illes Balears. En el libro de Crespí, Camins Literaris, se incluyen multitud de viajes propiciados por la imaginación: viaje al París de 1871, a la prehistoria, al primero de mayo de 1936, a un campo de concentración, al corazón de las Brigadas Internacionales, a la guerra de Cuba, al país del Gran Kan, a la Revolución Francesa, al primer día de la guerra civil en Sa Pobla, al Madrid del 1939, etc. A menudo son fragmentos de novelas o narraciones del propio autor, como Carambé, dietari de George Sand, Notícies d’enlloc, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan, Gardènies en la nit, El vicari d’Albopàs, Viatge al país del Gran Kan, París 1973, Caterina Tarongí, Els crepuscles més pàl·lids, etc. Porque, además de ser el autor más premiado del mundo, López Crespí ha publicado más de sesenta libros de novela, narrativa breve, poesía, teatro, memorias, ensayo y ha sido ampliamente traducido. Enhorabuena.

            El poder de la prosa de Crespí nos hace vivir los episodios que narra, y ese debe ser uno de los mejores logros de un narrador. No se trata de erudición acerca de hechos históricos a menudo desgarradores, sino de capacidad para revivir y reinventar el sufrimiento humano junto a los personajes reales de la historia. Describir lo cotidiano cuando ocurren grandes tragedias como la guerra civil española, la revolución francesa, el confinamiento en un campo de concentración o la indefensión en una cueva prehistórica. Los jóvenes que iban a la guerra sin ser conscientes de que al cabo de pocas horas les esperaba la muerte. La madre que servía el arroz cuando acababa de comenzar una guerra entre la opresión y el hambre, sin llegar a pensar que los muertos dejan de comer para siempre. Un poco de café caliente en el frío inmisericorde de la trinchera. Los himnos dispares que idealizaban una guerra entre hermanos. El grifo abierto entre la confusión y el espanto…

(publicado en Menorca y Última Hora, 27, II, 2024)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!