Literatura catalana moderna - Illes

L’any 1983 l’editor Lluís Ripoll, amb patrocini de l’Ajuntament de Palma, va editar un llibre extraordinàriament curiós pel sorprenent material informatiu que ens ofereix sobre Mallorca. Es tracta de l’obra de Jeroni Boix de Berard i de Solà Viaje a las villas de Mallorca 1789. El llibre és la transcripció del manuscrit existent a la Biblioteca Municipal de Ciutat i l’edició de 1983 va acompanyada d’una interessant introducció de Lorenzo Pérez.

L’any 1983 l’editor Lluís Ripoll, amb patrocini de l’Ajuntament de Palma, va editar un llibre extraordinàriament curiós pel sorprenent material informatiu que ens ofereix sobre Mallorca. Es tracta de l’obra de Jeroni Boix de Berard i de Solà Viaje a las villas de Mallorca 1789. El llibre és la transcripció del manuscrit existent a la Biblioteca Municipal de Ciutat i l’edició de 1983 va acompanyada d’una interessant introducció de Lorenzo Pérez.

En parlar de Jeroni de Berard (Palma 1742 -1795), la Gran Encoclopèdia de Mallorca diu que als disset anys anà a Madrid on estudià belles arts i matemàtiques. El 1775 entrà a la Real Academia de San Fernando com a soci d’honor i de mèrit. El 1788 fou nomenat director de l’escola de dibuix creada, a instància seva, per la Societat d’Amics del País.

Lorenzo Pérez, en la introducció a Viaje a las villas… explica que Jeroni Berard “el 28 de julio de 1764 fue nombrado teniente del cuerpo de milicias provinciales y, ascendido a capitán en 1770”.

L’elaboració del llibre va ser una feina prou laboriosa per a Berard, i sabem que li costà un parell d’anys. Ajudat pel prevere Sebastià Sans, aixecà plànols de quasi tots els termes municipals. Malauradament molts d’aquests plànols han desaparegut. Una citació de José Ramis d’Ayreflor publicada en la introducció de Lorenzo Pérez ens assabenta de la situació familar de Jeroni de Berard. Una situació gens afavoridora de la conservació dels seus materials. Diu José Ramis d’Ayreflor: “Por haber muerto D. Gerónimo, escribe el capuchino Luis de Villafranca, dexando a sus hijos jóvenes; éstos, faltos de luces, desperdiciaron los sudores y vigílias de su padre y es por demás buscar en su casa las láminas y la descripción ni nada de quanto trabajó este benemérito caballero mallorquín”.

Viaje a las villas de Mallorca restà inèdita fins a l’edició de 1983 que comentam.

Jeroni de Berard, com conta la GEM, “va deixar altres obres, els manuscrits de les quals es conserven a biblioteques privades. Tracten de la construcció de rellotges de sol i altres màquines, del Real Sitio de San Ildefonso i de temes agrícoles i artístics”.

Lorenzo Pérez ens informa que el Viaje… es va escriure vers el 1784. Per una nota sabem que la veu de Sineu la redactava després de febrer de 1790. Per tant, el llibre de Jeroni de Berard documenta com eren els pobles de Mallorca a finals del segle XVIII, i l’obra conforma tot un caramull de material històric de gran importància.

Llegint el llibre Viaje a las Villas de Mallorca 1789 ens assabentam de la situació econòmica concreta, recursos agrícoles i de bestiar, nombre d’habitants, indústries principals i edificis de valor artístic dels pobles de: Calvià, Puigpunyent, Estallencs, Esporles, Banyalbyfar, Valldemossa, Deià, Sóller, Escorca, Pollença, Alcúdia, Muro, Llubí, Santa Margalida, Artà, Manacor, Felanitx, Santanyí, Campos, Llucmajor, Algaida, Montuïri, Porreres, Sant Joan, Petra, Sineu, Sencelles, Binissalem, Alaró, Selva, Campanet, sa Pobla, Santa Maria, Bunyola i Marratxí.

Però d’aquests llibre ens interessa especialment la veu que va referència a la “Villa de La Puebla” (pags. 291-299). El motiu d’aquest interès concret és bo d’entendre. Aquest article ha de formar part de tota una sèrie de records i notícies referents exclusivament a sa Pobla.

Sa Pobla, en aquest final de segle XVIII, és per a Jeroni de Berard “un poble de vistosa simetría” a “imitación de la de Petra”. Berard ens informa que el nombre de carrers és de tretze (“y forman un cuadrilátero”). Els carrers són llargs i en total ha comptat 609 cases. Afegint algunes cases més del terme municipal s’arriben als 625 focs. A sa Pobla hi viuen aleshores 908 homes, 948 dones, 342 pàrvuls i vint eclesiàstics.

Com en la descripció d’altres pobles, ens informa en primer lloc de les virtuts i mèrits de l’església parroquial. Escriu Berard: “…es hermosa, de bóveda cruzada y estriada con arcos rectos sobre pilares corintios, duplicados o indicados por tres capiteles corintios en cada uno de ellos”. Parla després de l’escala del cor, de la capella de la Verge de l’Esperança, de l’altar de Nostra Senyora del Rosari, de les capelles de la Sagrada Família, Sant Nicolau, Sant Tomàs d’Aquino, Sant Antoni de Pàdua, Santa Bàrbara, Sant Sebastià, la de Crist Crucificat… Ens diu que aquesta església disposa per als serveis religiosos de vint eclesiàstics i un rector.

Posteriorment, en passar a analitzat la riquesa industrial i agrària del poble, Berard ens informa que sa Pobla disposa de deu molins de vent i cap molí d’aigua. Diu que el poble no té fonts i parla d’horts regats mitjançant sínies. Som, per tant, lluny de l’esclat de molins de vent de finals del segle XIX i començaments del XX. El paisatge de sínies que descriu Berard ens dóna una idea de sa Pobla molt semblant a com degué ser en temps dels àrabs.

Així i tot “La Puebla” que descriu Berard és prou rica per a recollir 6.649 quarteras de blat, 452 de civada i 3.556 de llegums. Els oliverars de prop de la muntanya donen igualment 2 .400 “quartanes” d’oli. El cànyem i el lli són també dues riqueses fonamentals dels poblers. La quantitat de canyem que anualment es treu es de 2.500 quintals i 1.000 de lli. Les vinyes, que també n’hi ha, produeixen 1.500 quartines.

Sa Pobla té igualment a finals de segle XVIII 3.193 ovelles, 710 cabres i prop de 163 bous.

Jeroni de Berard parla també dels torrents de Sant Miquel i el Muro. Torrents que, històricament, quan han provocat inundacions, han estat el malson dels pagesos. Qui signa aquest article va veure alguna d’aquelles importants inundacions dels anys quaranta i cinquanta del segle XX. Veure un camp ple de pedres del torrent, o trobar-se, de la nit al dia, sense terra, ja que el corrent l’ha portada al veí o al fons de l’Albufera, podia significar i de fet significà per a molts famílies, la ruïna.

Les inundacions, juntament amb les gelades, el calabruix, les plagues que feien malbé la patata, el blat, els cacauets o les mongetes, tenien sempre preocupats els pagesos. Això i el preu de la patata que donava el mercat de Londres. Més d’una vegada, el pagès no treia ni per a la llavor.

Tot començà a mudar amb la diversificació productiva produïda pel turisme i la consolidació de la moderna societat de serveis. Actualment el pobler ja no depèn exclusivament de l’anyada del seu hort per a sobreviure. La creació de nombrosos llocs de treball en el sector turístic, les noves indústries relacionades amb la construcció i l’equipament, l’augment de la població universitària, ha fet que l’home i la dona de sa Pobla puguin mirar amb molta més tranquilAlitat el futur i tengui una seguretat que no tenia el pagès del finals del segle XVIII ni el de la meva infància i adolescència.

A finals del segle XVIII, la riquesa agrícola es treu, més que res, de la part de l’Albufera, de les “marjals”. Sense la revolució que significà posteriorment el molí de vent, el pagès pobler havia d’aprofitar l’aigua i les terres d’alAluvió de s’Albufera. Malgrat la maledicció de les febres palúdiques, ja que encara no s’havia portat endavant el projecte de Bateman de dessecació, els poblers eran exemple de feina. Jeroni de Berard en deixa constància escrita quan, admirat, escriu: “Lo siembran todo en las tierras vecinas a las lagunas de cerca de la Albufera, que llaman Marjales… Allí lo tienen  en el agua de sus muchas zanjas [el cànyem i el lli]. De ella lo riegan y aunque quedan muy sucias y de muy contagioso vapor que les causa malísimas cuartanas; no obstante, no por eso se abstienen de echarse en estas aguas cuasi desnudos para maniobrar el riego de las legumbres, que hacen con cántaros o cubos”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!